Dia: 14 de març de 2020

Mariona Espinosa Muñoz_4t B COL·LEGI MARE JANER

Mai no m’he parat a pensar en tot el que tinc, és més, sempre penso en allò que em falta, en el que no tinc i que m’agradaria tenir. Diuen que com més tens més vols i més desitges. Tractem les persones de manera diferent segons si ho tenen tot o no tenen res, encara que ho neguem. Vivim en una societat superficial, en la qual ens oblidem de donar importància al que realment importa. En la qual ens donem a persones que no farien el mateix i oblidem a aquelles que sempre han estat a la nostra vora, fent-nos costat. Queda’t amb els petits detalls que marquen la diferència: moments inoblidables, persones meravelloses, experiències…

Carla Flinch Garcia_4t B COL·LEGI MARE JANER

És el primer matí, des de fa molt temps, que m’aixeco en sentir el desagradable to de l’odiós despertador. Estic nerviosa, impacient. Com sortirà tot plegat? Em cau una llàgrima mentre em vesteixo, pensant en l’immens temps que necessitaré per adaptar-me a tot plegat. Tinc molta por. Milers de preguntes estúpides trontollen al meu cap i no em deixen pensar amb nitidesa. Ha arribat el dia que tant temps he evadit. Decideixo anar al pis de baix, on m’espera la mare amb l’esmorzar. Em fa un petó suau a la galta i em promet que tot anirà bé. Al cap i a la fi, tornar a l’escola després de tres mesos no és tan greu com jo penso, o sí?