Canvi de paisatges i de gent 

Anna Font_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Miro a través de la finestra i veig un paisatge d’hivern. Quin fred! No hi estic acostumada… estic a Andorra. No sé què ha passat: en un parell d’hores de cotxe he passat de la calor i del soroll del mar a les muntanyes i a molt de fred. Que estrany, no entenc res, com ha arribat això blanc aquí? La neu… Ho vull tocar, que fred que està això. És una sensació molt estranya. Mai l’havia vist, sóc nova aquí! Sempre havia somniat a baixar una muntanya d’una manera diferent. Però caminant no, eh! He conegut una companya que m’ha proposat quedar per anar a esquiar! Estic molt nerviosa. Ja estic a pistes, esquís posats, això és molt complicat…

La competició

Kevin Fumanal_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Sí, em tocava el següent, m’estava concentrant, bé era una mica difícil, ja que qui anava davant meu acabava de caure, l’estaven recollint, no semblava massa greu, però era difícil continuar des d’on era, però em podia continuar concentrant. Ja l’han acabat de recollir, en breus moments diran el meu nom i serà l’hora esperada. Després de tants entrenaments, després del viatge i després de tota la passió per aquest esport em tocarà baixar. Ara el sol brilla i no fa tan fred. Ups!, que ja comença (preparats, llestos, ja!). Em disposava a baixar el més ràpid que podia per aquella pista d’esquí. Mira ja veig el final, espera un moment…