Eduard Herrera_3ème C Lycée Comte de Foix
L’altre dia em vaig trobar un gos, era més aviat petit. Devia tenir uns tres mesos més o menys, els seus amos l’havien deixat al carrer, o bé ell mateix s’havia escapat. El vaig agafar a coll sense pensar-m’ho dues vegades i el vaig portar cap a casa meva. La meva mare va estar d’acord amb tenir-ne cura. Van passar dies i no menjava gens, encara es podia apreciar la poca confiança que ens tenia. Aquell dimarts es trobava més malament del normal i el vam portar al veterinari, ja que li havíem agafat hora aquell mateix dia d’urgència. No li van fer passaport pensant que no sobreviuria fins al dilluns següent. I a hores d’ara està bé.
Dia: 16 de març de 2020
Quasi però no
Domenec Torra_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un dilluns assolellat, sense problemes, fins que em vaig assabentar que un equip molt preparat va voler atacar les nostres institucions. Llavors, el meu equip i jo vam anar a alliberar-les; érem persones de diferents nacionalitats. Jo, un anglès de l’equip R6, hi vaig anar, ja que estava entrenat per això. Érem quatre persones més. Nosaltres sabíem que ens podien eliminar, el nostre company alemany aniria davant, tal com estava previst. Els nostres uniformes antigàs ens protegien dels productes que havia tirat l’amenaça. I quan estàvem a punt d’entrar en acció, va entrar la meva mare a la meva habitació per dir-me que em posés a estudiar…