Mares que no necessiten paraules

Agnès Font Puy_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Recordo quan jugava a futbol. Jo era l’única nena de l’equip, els companys em criticaven perquè m’agradava aquest esport. Em deien que anés a la cuina que ho faria millor. Cada dia, quan sortia de l’entrenament, plorava. Recordo que un dia vaig arribar al camp i tots els alumnes van començar a tirar-me pilotes. Entre ells van començar a riure. Aquell mateix dia la professora va notar que jo no tenia ganes de jugar, ja feia temps que s’havien acabat. Em va dir: “Estàs bé?” No vaig contestar. Recordo que un dia amb molts núvols, volia dir-l’hi tot, però no podia. Després, algú em va tocar l’esquena, una mà amb un gest suau i afectuós…

L’autobús

Michelle Charria Cortes_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Mentre plovia, un noi amb paraigües esperava l’autobús en una parada qualsevol. Mentre esperava, aquell noi anava reflexionant sobre la seva vida. S’anava preguntant què passaria després d’això, cada vegada tenia més preguntes, moltes més preguntes. Aquell noi va mirar el cel mentre pensava en tot el que li passava, preguntant si arribaria a algun lloc amb tot això, no era fàcil pensar coses que et passaven i que eren tristes de pensar… Després va tancar els ulls uns segons, i quan ja tenia totes les seves respostes per poder solucionar-les, es va despertar en un hospital després d’haver estat en coma.