Dia: 27 de març de 2020

Marta Carmona Tor_3r C Col·legi Mare Janer

Des del dia que vaig obrir els ulls per primer cop recordo que tu eres al meu costat. Cada dia quan em desperto tu ets allà, mirant-me. Esperant que vingui plorant per poder-me consolar, que em cuidis. No podria imaginar un dia sense tu, sense veure’t, sense notar les teves càlides abraçades i els teus dolços petons. Seria un dia trist, fosc, negre, com un dia infinit.
Ara, de sobte, tot ha canviat. Em desperto i no et puc tocar. T’aixeques i no em mires. Et saludo i no em respons. M’esquives, m’ignores. Què t’està passant? Seus a taula per esmorzar i només poses el teu cafè. Mires al mòbil una foto meva i et poses a plorar.

Judith Badia Yáñez_3r C Col·legi Mare Janer

Ja està, ja havia passat, tot s’havia enfosquit, m’havia quedat incomunicada. Havia parat de brillar i ja no ho faria mai més. Amb nostàlgia per totes les converses perdudes i tots els moments que havíem passat junts, me’l vaig guardar a la butxaca. Estava fred i moll. I és que sincerament tot havia estat culpa meva. Aixx! Si li hagués fet cas a la mare… res d’això no hauria passat. Si és que les mares solen tenir raó, i en el meu cas, la meva en tenia. –Judith, no el portis amb tu quan vagis a esquiar, que ets una sapastre! Hauríeu hagut de veure la meva cara de beneita quan em va caure el mòbil des del telecadira.