Jana Solé Monja_4t C Col·legi Mare Janer
És el moment. Deu mesos d’entrenaments molt durs reflectits en dos minuts. Tot l’equip preparat, ens recolzem les unes a les altres, les entrenadores ens donen les últimes indicacions. Els nervis s’apoderen de mi, no em puc moure ni parlar, m’estiro, respiro i em proposo fer-ho el
millor possible pel bé de l’equip. Ens llencem a l’aigua, la música sona, la coordinació i l’elegància ho són tot. Si
una falla, totes fallem. L’aigua em recorre tot el cos. Queden trenta segons de cançó. Ja no puc més, per primera vegada, el meu cos no pot donar més. Ara em toca a mi,
el meu solo. Ara ja no noto res, ni cames ni braços. De sobte tot és pau.
Dia: 30 de març de 2020
Un altre més
Aixa Muñoz Morillas_4t C Col·legi Mare Janer
Em desperto atordit i no et veig, a la cuina tampoc hi ets. On ets? Et truco i no l’agafes; esmorzo, i torno a trucar; segueixes sense contestar. Em preocupo. Penso en ahir, però no recordo res. Havia begut massa.
Em treu dels meus pensaments algú que truca a la porta, desitjo que siguis tu, però no, és la policia. No ho entenc.
Em porten a l’hospital sense saber per què. En una sala et veig estirada al llit, intento acostar-m’hi però no em deixen. Em diuen que m’has denunciat.
Ja recordo el perquè. M’excuso. Massa tard per penedir-me. M’adono que soc un d’ells, d’aquells que surten al telenotícies, els que jo odiava. Ara sóc un més.