Tot passa molt ràpid

Aina Ferreira_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Crits, crits i més crits de terror. Una por intensa em recorre el cos. Quasi no tinc forces per aixecar-me. Entro a casa esfereïda i m’amago. L’home entra armat, la meva mare surt al passadís, em mira i… Sento un soroll eixordador, intens i constant. Estic en xoc. No soc capaç de pensar, de reaccionar. No veig amb claredat. No sé què fer, resto immòbil. No soc capaç d’assimilar-ho. La meva mare es desploma i cau a terra, el cos inert. Em sento sola, terroritzada, indefensa, impotent en aquesta situació. Surto d’on estic, i ploro mentre abraço el cos sense vida de la meva mare. Sento una mà musculada, freda, que m’aixeca sense…

Incompatibles?

Enzo Fuentes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
“Tommy vine a esmorzar!” Així comencen els meus dies a casa. Un cop acabat l’esmorzar vaig a passejar amb els meus pares durant hores. Vist que soc molt juganer sempre m’escapo al parc i després em venen a buscar per tornar a casa. Al parc m’he embrutat molt i m’han posat a la banyera, m’han dutxat i després hem anat a dinar. Avui em toca un dinar especial: de primer un paté i, de segon, pasta del dia anterior. I així cada dia. En resum, una bona vida. Qui no la voldria per a ell? Però les coses canvien. A mesura que creixia la panxa de la mare, deixava de dedicar-me temps. Un dia van arribar amb un bebè humà i em van abandonar.