Amanda Murià Espinosa_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tot va començar quan tenia set anys. Vaig descobrir el món de l’equitació que més tard m’apassionaria. Passat un temps, els meus pares em van comprar un cavall. Vaig adonar-me que era un esport molt dur en el qual s’havia d’invertir molt temps entrenant, però a la vegada m’interessava.Vaig anar millorant i vaig entrar al món de la competició. Al primer concurs en el qual vaig participar estava molt nerviosa, i pensava que no ho aconseguiria fins que va ser el meu torn. El tret de sortida va marcar un abans i un després. Tot havia sortit meravellosament bé i això recompensava el sacrifici i m’animava a continuar.
Mes: abril de 2020
Llarga vida
Ian Esquerda Villalba_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tot va començar un dia en què l’Andrei de 13 anys va veure una pel·lícula que parlava de la immortalitat. Durant més d’un any no va parar de donar-hi voltes fins que va decidir investigar. Va començar per estudiar tots els animals que viuen més de 200 anys.
Després va informar-se sobre les causes de l’envelliment i, després de 40 anys, va trobar la fórmula i es va prendre el beuratge.
Tot van ser flors i violes, fins que, en complir els 149 anys, quan ja ho havia fet tot, es va adonar que la immortalitat només li havia infligit la mala vida, l’avorriment i per sobre de tot el patiment de veure morir els seus éssers estimats.
El malson
Henrique Cordeiro _3r B Col·legi María Moliner
Un dia de pluja, a les cinc de la tarda, anàvem a veure la pel·lícula IT 2, que és de por, però no en fa molta. Aquell dia, però, va passar una cosa molt estranya…
Un amic que havia vist la pel·lícula amb nosaltres, aquell mateix dia va desaparèixer. El vam buscar per tot Andorra però no el vam trobar. El dia següent, vam tornar a buscar-lo. Finalment, el vam trobar sense cap. Llavors, ens vam trobar al Pennywisse que ens va perseguir fins que va atrapar un altre amic meu. Vam haver de canviar de país perquè anava atrapant tots els meus amics. Després de molt de temps corrent i escapant em vaig despertar del malson que vaig tenir.
Cremeu-los!
Laia Osuna Almela _3r B Col·legi María Moliner
M’acabaven de despertar, com sempre, a crits. Era l’únic que no m’agradava d’aquell lloc. Em van donar un lloc per viure i menjar cada dia, i amb això ja estava bé. Els meus pares em van abandonar quan era petita, així que no tenia un altre lloc on estar-me.
Avui ens tracten diferent, ens porten a un lloc estrany, amb molta pressa. Suposo que ens traslladaran i anirem amb la gent que es van emportar la setmana passada i que no vaig tornar a veure més. Ens porten a la dutxa. Em va bé perquè fa temps que no em rento. De cop, comença a caure una mena de gas que fa que la gent s’adormi. Encara sento ben bé quan van cridar: cremeu-los!
L’àvia
Sandra Pérez_3r A Col·legi Mare Janer
I en el moment menys inesperat passa. Passa allò que algun dia havia de passar, per molt que et faci molt de mal.
Va arribar una trucada a casa mentre celebràvem l’aniversari del meu tiet, no ens ho podíem estar passant millor, fins que la meva mare va agafar el telèfon. Era la meva tieta, amb una veu molt fluixa i trista pel que vaig poder sentir, però vaig seguir xerrant amb els meus cosins. Veia caure gota per gota les llàgrimes de la meva mare. En aquell moment tots ens vam parar a contemplar-la. Ells es preguntaven què podia haver passat, però jo ja em temia el pitjor, la persona més meravellosa havia marxat per sempre.
Ell sense ella
Claudia De Araujo Martins_3r A Col·legi Mare Janer
Ell ho va intentar, però no ho va aconseguir. Ella el va deixar a la cafeteria sol i ell es va quedar amb l’esperança que tornaria, però no ho va fer. Ella va marxar com si no hagués passat res i a ell se li va quedar el cor trencat. Ho va intentar tot, però ella el rebutjava tota l’estona, perquè ell volia una relació seriosa i ella no. Quedaven, parlaven, però res, no avançaven en la seva relació.
Ell parlava amb el seu millor amic per veure què podia fer. Alhora, ella estava fent el mateix amb la seva millor amiga. Consells, recomanacions, res. Els dos millors amics sabien que no podien estar junts perquè no tenien res en comú.
L’esperat i problemàtic últim dia de classe
Canòlich Giribet_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Era l’últim dia de classe quan la nostra tutora ens va dir: “Avui amb motiu de l’últim dia de classe no treballarem!” Els alumnes es van quedar sorpresos i ho van endreçar tot dins la motxilla. Quan va arribar l’hora de mates el professor digué: “Traieu la llibreta i un boli.” Els alumnes sorpresos van fer cas. Durant l’estona d’esbarjo els alumnes van anar a parlar amb la directora per acomiadar-se i va sortir el tema del profe de mates. Els alumnes van comentar: “Aquest matí la nostra tutora ens ha dit que no faríem classe, però ha arribat el de mates i ens ha empipat a tots.” Ella ho va escoltar atentament i digué: “No us preocupeu.”
‘Loneliness’
Noèlia García_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Solitud, sensació que m’acompanya sempre, tant me fa on estigui o amb qui, sempre està al meu costat. Sentir-me asfixiada sense poder ser lliure, estar en una habitació, tancada, que cada vegada es fa més i més fosca i freda per cada pensament, cada acció. Una inseguretat incorporada que fa que no pugui ni demanar ajuda, obrir la boca i que no surti allò que realment vull dir que és angoixant i aterrador. Solament tinc una companya, la música, l’única que fa que s’il·lumini l’habitació, l’única manera de sentir tranquil·litat amb mi mateixa, poder expressar-me com realment vull, però realment no puc. No vull continuar així, vull sortir…
El somni
Ariadna Carames Lopez_3ème L Lycée Comte de Foix
Em vaig despertar, d’un somni horrorós. Estava completament endinsada en ell. Em trobava a la meva habitació fent deures com cada tarda, i de cop vaig mirar per la finestra. Em va entrar una por al cos exagerada. No veia res, de la quantitat de fum negre que hi havia. No sabia què estava passant. Vaig encendre la tele ràpidament. En aquell moment vaig saber que era l’últim dia per a la humanitat. La Terra estava sobrecarregada de la contaminació. A les notícies deien que no sortíssim de casa perquè si ho fèiem, moriríem als pocs segons de respirar aquell fum tan negre. Allà es va acabar el meu somni. Podríem arribar a aquest punt?
Un dia poc normal
Ana Martin_3ème L Lycée Comte de Foix
Era una tarda de setembre, em va passar una cosa aterradora; la meva mare em va pujar a casa, llavors vaig decidir de berenar un entrepà amb un got de llet, vaig treure el mòbil de la meva butxaca i el vaig començar a mirar, de sobte vaig escoltar un soroll que provenia del gimnàs però ho vaig deixar córrer, una estona després vaig escoltar alguns copets a la planta de dalt, no sabia què passava i ho vaig deixar córrer per segon cop, llavors em va semblar escoltar la dutxa, no vaig dubtar ni un segon, vaig pujar cap a dalt i efectivament la dutxa es va engegar per art de màgia, però el pitjor no era allò sinó que estava sola a casa!
Segona oportunitat
Nerea Luque_3r B EA Segona ensenyança d’ordino
Ho veia tot negre, negre carbó i res més. No podia pensar en res. Sentia algun soroll, una veu llunyana. Sentia la presència de gent però no sabia molt bé on estava ni per què. Vaig sentir la mort en un instant i la vida en un altre. Volia parlar, volia cridar, volia obrir els ulls i no podia. No em podia moure, em sentia aïllada, immòbil.
Vaig anar recuperant els sentits: estava estirada, ho sabia. Tenia fred i escoltava veus, veus molt familiars i d’altres desconegudes, començo a moure’m; les mans, els dits… En un instant desperto! Obro els ulls! Ho veig tot borrós, la claror em molesta. Veig moltes bates blanques i darrere, la mama.
Sentir l’últim alè
Mireia Iranzo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Cada respir, cada moviment, cada moment pot ser l’últim. Tancada entre quatre murs sense sortida i envoltada de gent amb bates blanques. Tothom decidint el meu futur sense jo tindre elecció sobre ell. Sento els meus pulmons, cada vegada més plens, cada cop amb menys força per continuar. Veig cares de tristesa al meu voltant, i el sentiment de la por recorre tot el meu cos, sense saber quan tot pot acabar. Cada dia al despertar és el mateix, el mateix tractament, les mateixes persones, la mateixa habitació… I jo amb el mateix dubte, com serà l’últim respir? L’última dosi d’oxigen que rebrà el meu cos. Com serà? Com se sentirà?
Lapsus
Carlos Aranda Blanquer_4t B Col·legi Mare Janer
De sobte alguna cosa em va fer frenar. El temps es va aturar i vaig presenciar com tot el meu voltant s’immobilitzava. Estava convençut que arribaria a temps però el cop va ser concís. El meu futur estava acabat; perdria la feina, la casa, la família, tots els problemes anaven acumulant-se i no sabia com relaxar-me. Sentia tota la gent inquieta al meu voltant. Ningú reaccionava. Les idees dins el meu interior giraven en cercles. I, finalment, aquella fantàstica llum verda ens va il·luminar a tots. Va desaparèixer l’odiosa llum vermella que havia estat l’objecte de la meva angoixa. Aquell semàfor verd faria finalment que tot anés bé.
Límits
Marc Garcia Rodrigues_4t B Col·legi Mare Janer
Si haguessis de situar una línia per marcar els límits de l’humor, sabries on posar-la? Pensaries en l’humor i en la comèdia que t’agrada? Et deixaries endur per l’opinió pública i la correcció política? T’amagaries sota falses paraules o t’atreviries a dir què penses? Et faria captiu l’opinió dels altres per tal de ser acceptat? Només estic escrivint preguntes de resposta oberta, amb un límit de 640 caràcters, que m’impedeixen estendre aquest text. Però t’has fet mai aquestes preguntes? Has pensat mai quina és la diferència entre la broma en si mateixa, en el moment i a qui la fas? Ara pensa, per a tu, quin és el límit?
Amnèsia momentània
Eryk Navarro_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Eren les vuit del matí, em vaig llevar marejat però sobretot alguna cosa em molestava sense saber del tot què. Semblava un somni sense fi recordable. Em preparo l’esmorzar i trobo gust al menjar, només sento la presència d’ell a la boca, pertorbador. Al sortir de casa, dic adéu a la mare, però, sense raó aparent, ella fa una expressió d’horror, de tristesa. Espantat per aquell rictus surto de casa sense dir res més. Era un dia plujós i melancòlic, quelcom passava sense assabentar-me’n. De cop i volta, sento un gran calfred en recordar que ahir la mare em va enterrar i que vaig morir apunyalat fa dos dies. Ara entenc la mare…
Civilització desconeguda…
Emma Berruezo_3ème C Lycée Comte de Foix
Jo vivia lluny, lluny de tot i de tothom. Et deus estar preguntant on visc, oi? Doncs, la veritat, estic al planeta Terra, però en un lloc que no saps que existeix. Nosaltres sempre hem aconseguit amagar la nostra identitat als humans, mai has dubtat de la nostra existència, a diferència de nosaltres. Jo, soc un tipus de ceba d’1 metre amb la mateixa intel·ligència que un humà, i em formo cada 10 anys en algun prat d’Àsia. El dia del meu naixement faig un forat fins a la nostra base i allà em trobo amb la meva família. Vivim més o menys sota l’Everest a 10.000 quilòmetres sota terra, però potser hi ha altres espècies com nosaltres.
La nota que signava el bullying
Anna Machado Doblado_3r A EA 2n ensenyança d’Encamp
Es trobava al lavabo, se sentia sol i es pensava que ningú l’estimava. A l’escola intentava passar desapercebut, encara que els nois de l’escola, que es creien els reis del mambo, no paraven de passar-se amb ell. Sempre que li deien alguna cosa es refugiava en un racó a plorar. Ningú se li apropava, ni es preocupava per ell, cada dia se sentia més sol. Quan tenia algun problema no acudia a cap adult. Havia intentat passar d’ells, però cada dia era pitjor. Finalment, el noi, fart de tot, va decidir que no volia patir i amb una nota va fer que molts ulls s’omplissin de llàgrimes.
Teletransportació
Martina Damian Gonzalez_3rA EA 2n ensenyança d’encamp
Ara esmorzo a la cafeteria més famosa d’Amsterdam. Ara prenc el te amb la reina Isabel. Ara passejo per la Puerta del Sol. Ara soc a l’Empire State Building. Ara soc a la punta de la torre Eiffel. Ara faig fotos de l’Estàtua de la Llibertat. Ara albiro des de la torre de Tokio. Ara menjo una sopa en un barri de la Xina. Ara gaudeixo d’una actuació a l’òpera de Sydney. Ara ballo en un concert a Corea del Sud. Ara visito el Taj Mahal. Ara creuo el Golden Gate Bridge. Ara escalo l’Everest. Ara miro una pel·li en un cinema de Broadway. Ara sopo als carrers de Tailàndia. Ara torno a casa a dormir perquè estic molt cansada.
Les vacances
Ivo Garcia_3r Col·legi Sagrada Familía
Un bon dia t’aixeques i penses que no tornaràs a veure la cara dels profes, que podràs anar a dormir quan vulguis, jugar i quedar amb els amics. Però tots sabem que això no és per sempre i intentem aprofitar cada segon. Estàs il·lusionat per anar a algun lloc de vacances amb els teus pares però saps que estaràs més temps a casa que en un altre lloc perquè els teus pares treballen i tots els teus amics encara estan fora del país. No tens altre remei que vaguejar tot el dia. I després d’estar dies i dies a casa els teus pares et diran que marxem. Anem a la platja però sols un dia. I sense que te n’adonis ja és hora de tornar a escola.
Nit de Reis terrorífica
Roger Fillet_3r Col·legi Sagrada Familía
Era la nit de Reis de fa uns anys, una nit màgica. El Marc, l’Ot i jo vam quedar a la plaça per veure passar les carrosses. Acabada la cavalcada, els meus amics i jo ens dirigíem cap a casa. Era una nit fosca i freda, al carrer no hi havia ningú. Estàvem sols i vam agafar la drecera de sempre per anar a casa, però una cosa estava a punt de passar. El Marc anava el primer, de cop i volta es va aturar. Va aparèixer una silueta alta i robusta al final del camí. Cridàrem molt fort i arrencàrem a córrer sense parar, fins arribar a casa. Les cames no ens tocaven a terra. Sempre ens quedarem amb el dubte de a qui pertanyia aquella silueta.