Anna Martín Garí_3r B Col·legi Mare Janer
N’estava tip. Tothom m’ignorava, però el Harry sempre l’aclamaven com si fos molt important. “Tots ho érem! I el verb té més pes en l’oració!”, deia jo. Però ningú opinava el mateix. Així que vaig voler demostrar que jo tenia raó. Llavors la Sara va voler explicar l’acudit: “Van tres i amb el Harry Sonford.” Va ser aleshores que ens van avisar a les paraules elegides per reunir-nos al tobogan. A l’arribar-hi, vaig empènyer-los i van caure. “Tres amb Harry van Sonford i”, va exclamar la Sara. Ningú la va entendre. Ella tampoc. Però jo era feliç. Jo, un article masculí singular, havia sembrat una petita llavor de rebel·lia contra l’ordre.