EMMA PINTAT _3ème I Lycée Comte de Foix
Ja no podia més. No entenia què li veien de tan especial, ni perquè ho feia tot millor que jo. Els meus cosins feien pràcticament el mateix que ell! Per què la gent no es cansava de donar-li oportunitats? No entenia per què a ell sí i no a mi. Si a ell tot li era indiferent. Em preguntava això, almenys cinc vegades al dia: “Per què ell? Al principi vaig pensar que feia coses excepcionals, però no vaig tardar a adonar-me que la gent el felicitava pel mínim esforç, per ben poca cosa, per animar-lo, per tal que no fes més errors. El dolor encara ara és present. Però a poc a poc arribes a trobar la manera de calmar-te tu sola.