Dia: 17 de juny de 2020

Elena Rossell Salvadó_3r A Col·legi Mare Janer

M’assec a la cadira de la cuina amb un got de llet  i una magdalena. Encara tinc els ulls mig tancats. Em poso el despertador tard, perquè m’agrada apurar els minuts. Els llençols sempre se m’empeguen, però adoro sentir la sensació d’estar una mica més al llit. No penso, quan hi soc. Només estic atenta a no quedar-me adormida. Crec que quan el cap em comença a funcionar, és quan estic esmorzant. Llavors me n’adono. Quina sort tinc de poder esmorzar cada dia. Que afortunada soc al tenir una casa, una família, roba per vestir-me i una escola on estudiar. Que poc que valorem el que tenim com a quotidià… Ho has arribat a pensar mai?

Aina Soldevila Busquets_3r A Col·legi Mare Janer

Recordo quan et vaig veure, allà, al departament de llengua, entre llibres d’anglès i de català. Em vaig fixar molt en tu, ho reconec. Crec que tu també te’n vas adonar,
però vas dissimular, fullejant el llibre que duies a les mans. No m’importava semblar descarada, així que vaig continuar observant-te, amb molta atenció (jo diria que massa). Les mans, els ulls, els cabells… cada detall et feia únic, irrepetible.
Sempre em quedarà el dubte de què hauria passat si hagués reunit el valor d’intercanviar unes paraules amb tu. Per això, ara, cada dia t’espero al departament de llengua, llegint el llibre que duies a les mans.