Luis Cebrián Vélez_3r C Col·legi Mare Janer
Era un matí de tardor. El cansament ens va fer seure en un banc de pedra llisa i freda. L’avi em va demanar que tanqués els ulls. Mentre veia la foscor, vaig sentir una veu, la veu de l’avi. Va dir que m’imaginés les famílies de feia cent anys passejant per aquells jardins tan preciosos. Mentre ho projectava vaig sentir una veu, una veu aguda i fina, coneguda, la veu del meu fill. Al meu costat no hi era l’avi. Ni tan sols un banc de pedra llisa i freda. Ara tot havia canviat. Estàvem asseguts en un banc de ferro, a terra ja no hi havia pedretes amb les quals jugàvem abans. Ara hi havia asfalt, trencant amb l’harmonia del paisatge.
Dia: 24 de juny de 2020
Vençuda
Judit Marquès Roura_3r C Col·legi Mare Janer
La meva història va començar amb un crit de guerra. La resistència va causar la lluita d’aquests dos mons completament diferents, oposats. Blanc i negre. Esperança i desesperació. Amor i odi. Vida i mort. L’enemic guanyava terreny sobre el camp de batalla executant complicadíssimes estratègies. Imprevisibles, implacables. Només jo me n’adonava, però no podia fer res per aturar-ho. Era inútil. Conqueria cada racó, cada superfície, cada batec, cada oportunitat. Ara tot li pertanyia. Era el guerrer guanyador de la batalla. M’havia omplert i complementat. Em costava acceptar la derrota. L’havia evitat durant massa temps. M’havia enamorat.