Luis Cebrián Vélez_3r C Col·legi Mare Janer
Era un matí de tardor. El cansament ens va fer seure en un banc de pedra llisa i freda. L’avi em va demanar que tanqués els ulls. Mentre veia la foscor, vaig sentir una veu, la veu de l’avi. Va dir que m’imaginés les famílies de feia cent anys passejant per aquells jardins tan preciosos. Mentre ho projectava vaig sentir una veu, una veu aguda i fina, coneguda, la veu del meu fill. Al meu costat no hi era l’avi. Ni tan sols un banc de pedra llisa i freda. Ara tot havia canviat. Estàvem asseguts en un banc de ferro, a terra ja no hi havia pedretes amb les quals jugàvem abans. Ara hi havia asfalt, trencant amb l’harmonia del paisatge.