Les aigües obertes

Dídac Rayo_3r B EA Segona Ensenyança Ordino
El que més m’agrada de les aigües obertes és quan comença el compte enrere de l’àrbitre: 5, 4, 3, 2, 1 piiiip! Comença la travessa. Tothom comença a córrer cap a l’aigua, notes la gent per tot arreu intentant no perdre el líder. A poc a poc es van fent grups i tu comences a notar la fatiga i que la gent s’allunya o s’apropa. Cada vegada tens més ganes d’arribar però també et sents més cansat. A mesura que passen els minuts et sents més cansat però saps que estàs més a prop de l’arribada. Ja a la recta final faig l’últim esprint. Surto de l’aigua i ja està. La travessa s’ha acabat. Cansat però satisfet de l’esforç que he fet avui.

Mudança

Ariana Pereira Cascao_3r B EA Segona eEnsenyança Ordino
Hi ha moments que desitjaria no poder pensar, no tenir la capacitat de recordar o simplement no poder enyorar. Cada segon que passa penso en el sentiment de trobar a faltar o d’haver perdut algú o alguna cosa. Puc fer veure que no m’importa, però realment és l’única cosa en la qual puc pensar. Sens dubte és un gran repte i tot i això no entenc per què li dono tanta importància, no soc la primera ni l’última que viu aquesta situació. No paro de pensar en aquell futur comiat, en aquells primers dies d’una nova vida, on tot comença de nou. Cada segon que passa és per mi l’últim. Sé que ho trobaré a faltar, sé que us trobaré a faltar…