Dia: 20 de desembre de 2020

Bryan Amorin _3ème F Lycée Comte de Foix

Des que va arribar la pandèmia la gent  s’ha adonat que va perdre la seva llibertat. Veure com la naturalesa va tenir el seu moment de pau i tranquil·litat, i veure com els animals s’apropaven més cap a la ciutat,  veure’ls lliures per la muntanya i pels prats corrent i saltant, van tenir tot l’espai il·limitat: metres i metres per moure’s, mentre que nosaltres teníem un espai limitat. Ens hem adonat de les crueltats que fèiem a la mare natura i als animals. Però no tot és dolent, hem tingut temps de fer coses que abans no podíem fer per falta de temps, provar noves receptes, mirar pel·lícules, estar amb la família… moltes coses.

Eitan Cerdan _3ème F Lycée Comte de Foix

Hola, em dic Pep i tinc 14 anys…
Un dia es va complir el meu somni: estava assegut en un banc amb la meva crush, la Marta. Era un dijous, estàvem els dos junts, ella m’acariciava l’esquena i jo la mirava amb amor, era la meva oportunitat de llençar-me i fer-li EL PETÓ que tant esperava. Finalment, em vaig llençar i li vaig fer EL PETÓ. Va ser un petó curt però intens; ella el va continuar però de cop vaig escoltar una veu que deia: “Sí, sí deixeu-lo morir, si us plau.” Era la veu de la meva mare i era una veu de tristesa… De cop vaig sentir una punxada i… Ja no sentia res, EL PETÓ desapareixia amb la Marta i amb tot el que hi havia al meu voltant.