Dia: 28 de desembre de 2020

Alba Sánchez Gea_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp
Mirava la vida des d’una trista finestra, pensant en un passat turmentós, però en un present desastrós. Mai més seria feliç després del que havia viscut, del que ja no podria viure més i del que mai arribaria a viure. Tothom li repetia que la felicitat no és pretendre que tot estigui bé, sinó que és arribar a ser feliç independentment del que t’hagi passat. Va cridar, rebent la resposta del seu eco. I allà estava, deixant escapar la seva vida sense forces, recordant aquella frase que un dia el seu avi li va dir: “Això és la nostàlgia, descobrir que les coses que abans creies que no eren felicitat, sí que ho eren.” I es va deixar caure.

Ainhoa Artola Sánchez_3r E EA  Segona Ensenyança d’Encamp
Tancada a casa, la soledat s’apodera d’ella. No pot sortir i això l’angoixa. Veu les cares dels companys a través d’una pantalla, ella sola a casa i els pares treballant. A través del telèfon, la seva cara s’il·lumina al veure les seves amigues. Els seus sentiments són com una muntanya russa. El no fet de sortir també li ha permès fer altres activitats que no feia, com la rebosteria. També està més temps amb la família i es tranquil·litza una mica. La música fa que surti d’aquest món. A la nit es recorda de quan anava a l’escola. Qui diria que la troba a faltar! Cada setmana la més llarga, no veu la llum al final del túnel.