Dia: 10 de gener de 2021

Dani Barbado Carpi_4t B Col·legi Mare Janer

Vaig mirar el rellotge. Era l’hora indicada. Vaig respirar profundament i vaig tancar els ulls. Encara hi era a temps, de deixar-ho córrer, de no fer-ho. Però una força voraç m’impulsava. Vaig llençar la cigarreta, nerviós. Em vaig posar el passamuntanyes, tot mirant la benzinera. Em vaig apropar lentament, ja no hi havia marxa enrere. Vaig empènyer la porta amb força, tot traient l’arma. Però dintre m’esperava una sorpresa.
Dos policies. M’havien seguit. Van començar els trets. Ells eren més. Una bala em va travessar el pit.
-Sempre perdo en aquest maleït nivell!- va cridar el Carles, llençant amb ràbia el comandament sobre el llit.

MARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.V