Kilian Elsen Munuera _4t A Col·legi Mare Janer
Eren les set quan va sonar l’alarma, igual que sempre. En destapar-me vaig notar un fred glaçat. Un vegada despert, vaig notar una estranya claror provinent de la finestra, però en aquell moment encara no n’era del tot conscient, així que no li vaig fer ni cas. Vaig agafar un got i la llet. Més tard, en començar a vestir-me, va venir el meu pare i em va dir: “Abriga’t bé, que fa fred´´. Vaig decidir fer-li cas. Aleshores vam baixar al garatge, vam obrir la porta i vam posar en marxa el contacte del cotxe. En obrir la porta de l’exterior, un mur enlluernador ens barrava el pas. Havia esborrat tot el rastre de la carretera.