Mark Talastas_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Una tarda d’octubre, hi havia un nen caminant per un carrer per tornar a casa seva. Aquest carrer era famós per la seva notorietat, hi havia molts assassinats. El nen continuava, estava sentint la pell de gallina cada pas que feia. De sobte, tots els llums del carrer es van apagar en sincronia. Es feia de nit, de manera que era molt fosc. Va fer tres passos endavant lentament però per alguna raó va sentir un quart pas. Es girà i va veure com s’aproximava una figura a les fosques. El nen va cridar però ningú el va poder sentir. L’endemà, hi havia una dessuadora amb caputxa infantil penjada en un fanal.
Dia: 16 de juny de 2021
Bosc
Lluc Masó_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Tot va començar allà en aquell bosc, un bosc verd, un bosc viu on se senten els ocells, el so del vent a través de les fulles. Tanco els ulls, respiro profundament, sento com l’aire pur m’entra pel nas i m’inflà els pulmons, el retinc uns quants segons, surt per la boca lentament, noto com cada particular em toca els llavis. Obro els ulls, el bosc verd ja no hi és, no sé quant temps he estat meditant. Torno a agafar aire, ara el trec tot, ja no és pur, és una espècie de fum negre, els ocells ja no se senten, s’han transformat en els motor dels cotxes, i el vent, el vent ara és el soroll de les obres, de gent cridant-se. I el bosc verd?