Sento que no sento

Jordi Vieira_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estic sol, o no tan sol, sento llum, i també foscor, fred i al mateix temps calor, un sabor amarg al costat d’una aroma dolça, com la mel. Em tremolen les cames mentre la pell de gallina m’esgarrifa. Amor que m’abraça, mentre l’odi m’agafa del coll, la felicitat em diu que estic volant, mentre la por es manifesta per sentir que estic caient. Sento soroll en el silenci més absolut. Em sento lliure, en un mar de cadenes, sento rialles, que en realitat són llàgrimes… Sento… Sento… Un cúmul de sensacions que no sabria com descriure… Diria que estic al costat d’aquella por que sento des de petit. La mort.

La vida d’en Carles

Aixa Naudi_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
En Carles sempre es queixava que la seva vida era molt avorrida. Un dia es va despertar amb ànsies que fos dràstica, un dia diferent. Sempre es despertava i es dutxava, aquell dia no ho va fer. Es va vestir molt elegant, cosa que era poc comú. Va anar a l’escola caminant, quan sempre el portava el seu pare amb moto. A l’arribar a l’escola, va arribar tard, tot era com sempre, es va enfadar molt, va fer les activitats extraescolars, piscina, al vespre a l’arribar a casa, va decidir tirar-se a la piscina, feia molt fred, i va agafar angines. Va intentar fer un dia diferent d’una manera que no li va aportar el que desitjava.