Dia: 19 de juny de 2021

NIL BERNABÉ_4t C Col·legi Mare Janer
Em vaig aixecar com cada dia al matí per anar al col·legi. Em vaig rentar la cara i vaig preparar la motxilla. Vaig esmorzar llet amb xocolata i galetes. Per acabar, em vaig raspallar les dents. A les 7.35 mirava per la finestra de casa mentre esperava que passés l’autobús per davant com cada dia. Però aquell matí d’hivern no va arribar. Que estrany! L’autobús que veia arribar cada dia a primera hora del matí no passava? La veritat que no ho sabia, però, i si s’ha endarrerit? I si ha tingut un accident? Vaig esperar hores però no va passar. El que jo no sabia és que aquell dia estava començant una pandèmia mundial.

Marta Garcia_4t C COl·LEGI MARE JANER
Sota la pluja, penso en tot però a la vegada en res. Noto les gotes d’aigua que corren per tocar-me i observo la gent que fuig del temps. Com tu. Sempre fugint d’aquell qui t’estima i et vol. I estic cansada, cansada de pensar en aquells moments viscuts.
Has trobat algú millor, no m’ho pots negar! L’única cosa és que jo t’estimava, t’adorava i et necessitava, però vas decidir anar-te’n, sense pensar en ningú, només en tu. Dient-me que m’apreciaves. Vas decidir marxar i abandonar la teva filla, sense cap raó que justifiqués un perquè. I segueixo intentant esbrinar per què carai em vas deixar, deixar d’estimar.