Lluna Dos Santos_3ème A Lycée Comte de Foix
Era el meu primer any de colònies, els dies passaven i encara no tenia amics. Un dia vam anar pel bosc i em vaig trobar una pedra molt bonica en forma de cor. Me la vaig emportar al casal i la vaig començar a cuidar com si fos filla meva. Li vaig posar un nom, l’alimentava, la banyava, la passejava, ens explicàvem la vida… Sempre va estar al meu costat, en els moments complicats i en els feliços però uns dies més tard un nen me la va trencar, i la nostra complicitat es va esvair. L’endemà em vaig aixecar a les tres del matí a enterrar-la. Vaig plorar molt i els monitors al veure’m es van espantar. Adeu, estimada pedra.