La meva amiga pedra

Lluna Dos Santos_3ème A Lycée Comte de Foix

Era el meu primer any de colònies, els dies passaven i encara no tenia amics. Un dia vam anar pel bosc i em vaig trobar una pedra molt bonica en forma de cor. Me la vaig emportar al casal i la vaig començar a cuidar com si fos filla meva. Li vaig posar un nom, l’alimentava, la banyava, la passejava, ens explicàvem la vida… Sempre va estar al meu costat, en els moments complicats i en els feliços però uns dies més tard un nen me la va trencar, i la nostra complicitat es va esvair. L’endemà em vaig aixecar a les tres del matí a enterrar-la. Vaig plorar molt i els monitors al veure’m es van espantar. Adeu, estimada pedra.

L’escola

Marcelo Duarte_3ème A Lycée Comte de Foix

No m’agrada aixecar-me d’hora per agafar l’autobús, quin pal! Tampoc m’agraden els horaris, són avorridíssims, a qui li pot agradar aquest tren de vida? Tan sols comença a agradar-me anar a l’escola ara que ja han passat uns anys, perquè estic tot el dia amb els amics, alguns professors fins i tot són bastant bons i arriben a motivar-me per treballar. No parlaré dels que em cauen malament, tot i que m’ajudarien a escriure els 640 caràcters. A vegades no vull anar a classe perquè estic millor amb els amics però com que els retrobo tinc cert al·licient. Ja no em queden idees, estic a punt d’acabar aquest avorridíssim microrelat.