Mes: juny de 2021

Stone Navarro_3ème G Lycée Comte de Foix

El meu primer dia a Andorra va magnífic i terrible alhora. Vaig començar el curs CM2 a l’escola. Jo estava molt content i el paisatge era molt bonic. La meva classe m’agradava i el professor també. Em vaig fer amic d’un altre alumne francòfon. Malauradament, als altres alumnes no els agradaven els francesos. A mida que anaven passant els dies, els nostres companys ens molestaven i la situació era cada cop més difícil. No obstant això, segueixo pensant que Andorra és un país molt bonic i hi he trobat moltes persones bones. Actualment la situació ha canviat i m’agrada molt Andorra pels amics que he fet aquests últims anys.

Christian Albuixech_3ème G Lycée Comte de Foix

Aquesta és la història del Joan, que era el millor amic del Marc. Eren gairebé inseparables: quan un anava a la muntanya, l’altre l’acompanyava. Feia temps que tots dos volien anar a l’estany de Cabana Sorda. Amb molta il·lusió, van fer-se un entrepà cadascun per anar-hi a passar el dia. En arribar-hi, van buscar el punt més alt per capbussar-se. El Joan va deixar que el Marc s’hi tirés primer. Tot content, el Joan va observar el salt; però quinze segons més tard, el Marc encara no havia sortit a la superfície. Inquiet, el Joan es va tirar a buscar-lo, però no el va poder salvar, perquè estava atrapat al fang, al fons de l’estany.

Neus Folch_3ème E  Lycée Comte de Foix

Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan estàs a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan estàs a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?

Vital Helder_3ème E Lycée Comte de Foix

Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.

Ivo García_4t Col·legi Sagrada família

Em dic Ivo i d’aquí poc tindré un torneig de voleibol i els meus companys i jo ens estem entrenant per poder arribar al partit i donar el màxim de nosaltres. Just el dia del partit, un noi del nostre equip ha tingut un accident. Estàvem nerviosos al saber que ens faltava un jugador i gràcies a déu va aparèixer un amic meu i li vam posar la camiseta i ens van deixar jugar. Havíem arribat a la final, ningú es podia creure el que estava passant, estàvem empatats, qui marqués el punt guanyaria. Es podia veure com tots estàvem nerviosos, la pilota no parava d’una banda a l’altra i en un moment me la col·loquen, la remato però la tiro fora.

Joel Bosma_4t Col·legi Sagrada Família

Juguem l’últim partit de bàsquet a l’ACB, la lliga més exigent. Som l’equip revelació de la temporada 2019-2020. El marcador està a 103-102 al nostre favor. El míster ha demanat temps mort. Tornem a pista. Queden 4 segons. El rival té la possessió de la pilota. Van directes a cistella. Cometo una falta. Merda! Potser els acabo de regalar 3 punts. Dit i fet. Anoten els 3 tirs lliures. L’entrenador em fulmina amb la mirada. Anem perdent. 103 a 105 i queden 2 segons. Saquem i, tal com rebo la pilota, llanço de triple i darrere la trajectòria de la pilota hi va el nostre orgull, les nostres esperances, el nostre esforç. 3… 2… 1…

Pere Gabriel Garcia_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un policia! Vam arribar a la borda tots contents, vam fer una barbacoa i vam marxar a buscar gerds. En tornar ens vam trobar molts policies que ens van fer unes preguntes, mentre arribaven més i més cotxes de policia. Ens van dir que uns banders havien trobat, en una petita cova poc coneguda  bombes i pistoles. Hi havia un assassí a la muntanya. Finalment, van decidir demanar ajuda als policies francesos, que van enviar un helicòpter. Van continuar buscant fins que l’helicòpter va informar que un home  baixava corrents per la muntanya. Tots es van posar en marxa per enxampar-lo. Quan el van agafar, es van quedar de pedra…

MARCIO LOPES DE CARVALHO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

D’un dia per l’altre pots perdre el que més t’importava. Un familiar, com un cosí, un germà, un pare o un fill. Tot pot passar. Qualsevol dia, any i hora. En un segon pots perdre el que més volies. Quan estan amb tu no els valores molt, però quan se’n van és quan els valores més, i cada vegada més. A vegades, per aquestes raons, algunes persones van patir molt per la pèrdua d’un familiar o amic. Així és la vida: neixes per qualsevol motiu i prossegueixes la teva vida passant bons moments i mals moments fins que arriba el dia de la teva mort. Perdre algú és el pitjor que et pot passar, però la vida ha de continuar.

Pedro Afonso_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem tots els meus amics i jo al pàrquing jugant a fet i amagar. El pàrquing de l’edifici tenia cinc plantes subterrànies, no es podia accedir a la cinquena, perquè no hi havia llum. Estava a la quarta planta amb unes amigues, quan de sobte, vam començar a córrer molt espantats i ens vam separar. Després em vaig quedar sol, estava tot fosc i vaig sentir una veu que em deia: “Vine amb mi.” Vaig sortir corrent, em vaig creuar amb tots els meus amics i vaig avisar-los que sortissin perquè hi havia algú al pàrquing. Quina por! A la nit vaig somiar que em matava i també als meus amics i em vaig despertar suant i molt espantat.

Núria Gomes_3ème I Lycée Comte de Foix

Quan vaig arribar al col·legi, a 6ème, vaig conèixer algú molt interessant i em va agradar. La setmana següent vaig parlar amb el noi i em vaig enamorar d’ell. Vam parlar cada dia i també durant les vacances però menys. A 5ème vam seguir parlant fins que un dia li vaig demanar per sortir i em va dir que sí. Tenia molta vergonya, però vaig donar-li una abraçada i un petó. Cada dia, ens trucàvem i parlàvem una estona. També fèiem videotrucada des de casa i no sabíem de què parlar. Vam durar només un mes i una setmana. Va ser molt curt, però intens. M’agradaria que es tornés a repetir, i que fóssim molt feliços i que ens estiméssim molt.

Aitana Colobrans Sanjuan_3r B Col·legi MAre Janer

Tota aquesta gent que viuen a costa de les persones que les miren dia i nit, ens enganyen. Ens prenen el pèl com si fóssim babaus. Ens bombardegen amb informació falsa. Quan penges una fotografia teva, deixa de ser-ho. Cada cop que comparteixes les dades personals en alguna xarxa, ja no et pertanyen. Una persona o un grup de persones se n’apoderen i governen l’aplicació segons els seus interessos. Potser, si no te n’has adonat, et vigilen i et tenen del tot controlat. La càmera. Hackers informàtics que certes xarxes contracten, et pirategen l’ordinador o el mòbil i s’endinsen en la teva vida. Compte! Vigila el que fas públic!

Antonio Mata Castro_3r B Col·legi Mare Janer

El vell li dona consells a l’adolescent diàriament, li diu que senti el que fa dia a dia, que ho visqui des del cor, que no oblidi el seu passat, que això l’ajudarà a comprendre. El noi, com sempre, no li fa cas i se’n riu.
Un dia, després de la xerrada del dia, el nen li pregunta per què és tan important recordar tot el que s’ha fet. L’avi, sàviament, li respon amb la calma i la serenor que donen els anys: “Perquè quan arriba la mort, quan ja has viscut una vida plena, te n’adones i sents molt endins del cor que l’únic important són els petits moments compartits amb la gent que has estimat. Ho entens? Tot ha valgut la pena.”