Por

Maribel Monteiro Pereira_3ème B Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

Tinc por, por de no ser acceptada. De vegades no faig les coses que vull perquè tinc por que em rebutgin. Segurament ja t’ha passat això més d’un cop, o t’està passant ara mateix… Escric aquest microrelat per dir-te que facis el que facis sempre hi haurà algú que et jutjarà, sigui pel que sigui sempre hi haurà alguna cosa que pugui molestar.
Així que no tinguis por i lluita pels teus somnis, i fes això que tant vols fer. I no deixis mai de fer alguna cosa perquè pugui no agradar a algú o et puguin criticar l’acció. Fes-ho! sense importar-te allò que pensi de tu la gent, o queda’t per sempre amb aquest dubte: i si ho hagués fet?

Cendres

Jordi Roca Alís_3ème B Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

Recordo estar caminant entre llàgrimes i cendres, també les cendres de la meva infantesa. Recordo el bosc on jo em vaig criar i on, a mi, em semblava que hi existia una força superior a tot, encara que amb una espurna una nit s’acaba tot. On en els meus records, s’alçaven aquells majestuosos pins, mentre les seves profundes arrels s’aferraven a la terra. La melodia del bosc sonava a través del monòton cant del picot, la constant conversa entre els rossinyols. Però aquell rumor omnipresent del riu resta allà, il·lès, enmig d’aquella tragèdia que roman sota els meus peus, junt amb el sord ressò del cruixent de la fusta, ara cendres.