Deutes per sempre

Zao Puig Rabasa_3r B Col·legi Sant Ermengol

El funcionari es disposava a entrar al despatx de l’empresari. -Senyor, hem de parlar. -Ah, amic, passa, passa, no vols un glop? -No, no, vinc per parlar-li dels seus deu…
-Insisteixo, begui una mica -va dir apropant-li el got d’alcohol i obligant-lo a beure. El funcionari va caure mort després de beure. L’empresari, sense immutar-se, va agafar el cos amb cara de fàstic. Va apropar-se a la finestra que donava al riu i va llançar el cadàver. Minuts després, el funcionari tornava a estar a la porta com si res hagués passat. L’empresari va obrir un armari amb clau, ple d’ampolles de licor i verí per a cocodrils. -I tornem-hi una altra vegada!

El dia de partit

Toni Cornella Marfil_3r B Col·legi Sant Ermengol

M’enfado, em tranquil·litzo, miro tot el que ha passat, reflexiono sobre l’estratègia, m’enfado més pel que ha passat. No comprenc el plantejament, opino sobre el que ha passat. El meu pare s’enfada més que jo, miro pàgines i ningú ho entén, només veig rivals rient.
Passa una setmana, al principi tothom està content. Quan acaba tothom calla, ningú és capaç d’assimilar el ridícul, cada cop ens hi acostumem més. Encara que costi ja no cridem, només observem, ja no ens enfadem, ho assimilem, ja no som bons, ara som perdedors.