Dia: 12 de gener de 2022

Gabriel Vidal Artigues_3r B Col·legi Mare Janer

Una nit normal, fosca. Son. Quan encara no era de dia, un petit dolor em va despertar. Ja sabia que alguna cosa no anava bé, em trobava sense ànims. Vaig obrir els ulls una altra vegada, però ara estava assegut al cotxe, anant a algun lloc que no era el col·legi. Ja hi érem. Estava estirat a un llit. Pensava que érem a casa dels avis. La mare em va explicar coses que no recordo. Sí que recordo que la mare estava inquieta i nerviosa. Tenia una via a la mà que m’hidratava. De sobte, em vaig trobar en una habitació, sense aquell tipus de dolor. La sang no tornaria a bombejar igual, t’estaré sempre agraït per donar-me més temps vida.

Alma Ibañez_3r B Col·legi Mare Janer

Hola, em dic Lia i tinc 16 anys. Fa temps que no estic bé, ja fa dos anys que la meva mare va morir de càncer i ahir em van detectar la seva mateixa malaltia. He estat pensant que volia dir d’alguna manera tot el que sento i és aquesta: tots vivim en un estat d’ànim diferent: felicitat, por, tristesa, amor… o, senzillament, amb una barreja d’emocions. Que irònica és la vida, oi? Quan menys t’ho esperes, ja tens un nou problema, sigui del tipus que sigui.
L’altre dia em van dir que la vida és com un joc i que cada problema és com un nivell, quan el superes toca el següent. A mi ara em toca tornar a jugar, i a tu? Per quin nivell vas?