Dia: 6 de gener de 2022

Ada Aran Cirera_3r C EA 2A Ensenyança Encamp

“Dutxa’t!”, deien a la pobra Pilar. La gent del poble, que la coneixien des de petita, no entenien la fòbia que tenia darrerament, ja que sempre li havia agradat l’aigua i s’hi passava l’estiu. Ara els seus pares havien mort i no tenia fills ni marit, cosa que els semblava completament normal perquè amb aquella olor qui en té? Tot i que hi havia gent que la coneixia molt, feia temps que la Pilar no parlava de la seva vida. Un dia va decidir acabar amb tot allò i va invertir tots els diners que li quedaven a comprar xampú. Tot seguit va anar al riu i es va dutxar, però el riu se la va emportar i ningú va aconseguir veure-la neta.

Georgina Al Khoury_3r C EA 2A Ensenyança Encamp

Eren les 12.00 del migdia. Ens van acompanyar a la nostra nova casa. Res a veure amb el paisatge que veia al Líban, on a l’horitzó veia el mar. Aquí, ara només hi havia muntanyes. Tothom em deia que havia d’estar bé, però jo no ho estava: no coneixia ningú i no parlava la llengua. D’això fa 3 anys. Avui conec gent i parlo la llengua del meu nou país. Continuo enyorant el mar i la meva gent, però he entès que puc somiar el meu futur. Vull ser mestra, i explicar als nens que la tristesa passarà i es transformarà en il·lusió per un futur millor. El més important és desitjar que tot estigui bé.