Arantxa Solano_1ère PROAGORA Lycée Comte de Foix
Una notícia acaba de canviar la meva vida. Entro a casa amb els ulls plens de llàgrimes. La mare m’agafa la mà amb força, escolto el seu plor. El meu cor es comprimeix quan veig l’avi mirant la foto de l’àvia amb nostàlgia i tristesa. El meu pare sempre m’ha dit que he de valorar les coses mentre les tinc, i finalment he entès les seves paraules. No hi haurà més nits plenes de contes, ni consells vora el foc, ni petons plens d’amor. L’àvia ha marxat quan més la necessitava, l’únic record que em queda d’ella és l’anell que l’avi va regalar-li. Les nostres vivències romandran dins del meu cor per sempre més.
T’estimo àvia.