Martín Cañada Barrera_3r Col·legi Sagrada Família
Ja fa dos dies des que ens vam estavellar contra els Alps, però semblen dues setmanes. Haver sobreviscut deu haver estat un miracle, ja que l’avió estava totalment destrossat i tots els meus companys eren morts. Portava quaranta-vuit hores sense poder dormir i gairebé ni menjar. Començava a patir hipotèrmia, degut a la temperatura quasi polar i a la neu que em mullava els peus i les cames, produint-me una terrible sensació de congelació. L’única esperança que tenia era que, per gràcia divina, trobés algun senyal de civilització, com un avió, un helicòpter, una carretera… Però no, continuava igual de sol que feia dos nits. Moriria.