Vist o no vist

Neo Dols Tejeiro_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Era un matí amb núvols, el cel estava tot tapat. Va decidir anar a veure la persona que tant estimava. Volia que per fi es fixés en ella. Quan va arribar es va apropar i, sense pensar-ho, va voler cridar la seva atenció. Ella li feia gestos, ell no ho veia. Ella li feia l’ullet, ell no ho veia. Ella aixecava la mà, ell no ho veia. Per últim, ella es va apropar més perquè la veiés, però ell encara no la va veure, així que va decidir anar-se’n. Abans de marxar, va pensar: “Jo sé que has vist tot el que he fet. Ho sé perfectament.” Finalment, ella va sortir del cementiri amb bona cara i la certesa que la cita havia estat un èxit.

El despertar

Diana Ferreira Lopes_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
La senyora Josefa es desperta i el primer que fa és posar-se de genolls per resar pels seus familiars. Quan acaba, va al lavabo a preparar-se per començar el dia. Ella i la seva gossa surten de casa a les 7.30 del matí, se’n van a fer una passejada pel poble, s’asseu en un banc i la gossa s’estira al seu costat. La senyora respira profundament i nota la brisa del matí. Passats tres minuts, sent el clàxon del forner i s’hi acosta per comprar pa i els pastissos acabats de fer que els agraden tant, amb aquella oloreta dolça i bona. Després torna a casa i prepara la taula per als nets, però ningú s’asseurà a esmorzar amb ella. Ja no.