Anònimament estimant-te

Salma Harroudi_3ème B Lycée Comte de Foix
“Aquestes seran les meves últimes paraules, el meu últim missatge i sembla graciós, l’escric sobre paper higiènic. Ignoro per què també ets aquí, no devem ser tan diferents. Estem tots dos engabiats en una cel·la asfixiant, calbs, sense identitat ni intimitat. Saps, abans de tot això tenia un somni, ara, ni tan sols recordo quin, guarda el teu com el tresor més valuós. Espero que, siguis qui siguis, puguis fugir d’aquí, espero que el món canviï. Però, el que més desitjo és que entenguis la meva intenció en dir-te que tot i no conèixer-te, no riure o plorar plegats, no besar-te, t’estimo, i ho faig amb tota la meva ànima.’’ 7/1/05

El viatge a París que no oblidarem

Enzo Auladell_3ème B Lycée Comte de Foix
L’estiu dels 18 anys, els amics d’infància vam voler organitzar quelcom sabent que ens separaríem per anar a la universitat. Volíem marcar el nostre comiat amb un viatge que recordéssim sempre. Ja portàvem mesos estalviant. Vam decidir anar a París i fer el trajecte en cotxe. En arribar a París, vam visitar el centre, la torre Eiffel i un museu. No havíem contractat dades mòbils i, sense wifi, en una ciutat tan gran com la capital francesa, érem incapaços de situar-nos. I, què fan uns nois de 18 anys que no saben parlar francès i sense wifi a París? Doncs, fàcil, aviat ens vam perdre en una ciutat amb més de dos milions d’habitants.