Dia: 22 de febrer de 2022

Elisa Romaus_3r D EA 2A ens. d’Ordino

Volia matar-les a totes. Les noies són unes harpies. Et saluden i et somriuen falsament, però fa uns minuts t’estaven posant a parir amb les seves amigues. La pitjor d’elles era l’Anna perquè sempre m’humiliava davant de tothom. Ja feia cinc mesos que ho feia. Cada jornada m’imaginava una forma més dolorosa de fer-la patir. Venjar-me a mi i a totes les altres noies a les quals els feia el mateix que a mi. Les últimes vegades van ser les pitjors, ja no existia cap maquillatge que pogués tapar tots aquells blaus. –Senyor i senyora Albie, aquest és el diari de la seva filla. És un indici què ella va ser la culpable del crim.

Èlia Pascuet_3r D EA 2A ens. d’Ordino

Vaig passar molts anys en aquella depriment habitació. No era conscient del que passava, no entenia per què la meva mare només em deixava sortir per anar a l’escola i per anar al lavabo. Quan veia el meu pare, sempre estava enfadat com una mona i amb una cervesa a la mà. Des de l’habitació sentia crits del meu pare i veia el cos de la meva mare ple de blaus. Un dia a la nit, els crits i els cops que ressonaven per les fines parets no em deixaven dormir. No podia aguantar-ho més. Em vaig aixecar del llit, vaig anar a la cuina, vaig agafar un ganivet i decididament li vaig clavar al coll al meu pare. Per fi tot havia acabat.