Mes: març de 2022

La profunditat

per

Diego Gonçalves Garcia_3r A Col·legi Sant Ermengol

Estàvem d’excursió amb el col·legi quan ens vam perdre al bosc. Sentíem por i nerviosisme, però sortosament vam trobar una cabana feta amb pals i herbes. En entrar, l’Albert es va adonar que probablement hi vivia un fuster (per la quantitat d’eines) amb la seva dona i les seves dues filles (per la quantitat de fotos). Mentre satisfeia la seva curiositat i vagarejava per la petita casona de fusta, els seus amics van desaparèixer. En sentir-se sol es va asseure a llegir. No sabia quant temps havia passat, però per la necessitat de moure’s va sortir a l’exterior. Es respirava pau… sovint calia perdre’s per retrobar-se amb un mateix.

El psiquiàtric

per

Eric Baño Cadús_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

I sí, aquí estic, asseguda davant d’uns homes que diuen ser doctors. El seu diagnòstic? Que estic boja. La veritat és que no volia fer el que vaig fer, però no tenia cap més remei. Són uns ignorants, amaguen la fosca realitat que els rodeja com si res. Però, a qui tanquen en una freda habitació i li diuen boja és a mi. Tot el que vaig fer va ser per ser lliure, però irònicament he acabat tancada de nou. Em pregunto qui està més pertorbat. Veig clarament els seus cossos tensos, les seves mirades i la seva incomoditat mentre els parlo, ells tenen el pressentiment que alguna cosa no està prou bé, i tenen tota la raó: vaig morir fa dies.

Una decisió important

per

Ruben Fernandes Oliveira_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Començo a trobar-me en una fase de la meva vida que ja no sé per què estic en aquest món ja que no em trobo en aquell grup majoritari de persones que saben què volen fer a la vida des que comencen a tenir consciència pròpia, sigui sabent què volen estudiar o per alguna herència de pare o de mare. Aquests tipus de persones com jo estan tot el dia a l’habitació amb el mòbil i si els amics el criden per sortir no hi va perquè no saben el que volen fer. Encara així aquestes persones tenen una solució i és buscar algú o alguna cosa que els agradi més que no fer res, si ets més gran seria més lògic trobar algú en el qual tens algun interès.

Un bosc ben mogut

per

Nil Dias_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Es desperta enmig del bosc, al costat d’un riu, i de sobte, un os gegant al seu darrere aixecat que feia el doble d’ell. El noi començà a córrer i l’os a seguir-lo fins tirar-lo a terra. Ell no es creia el que estava passant. Va tancar els ulls i estava resant perquè no passés una desgràcia. L’os el va començar a llepar i l’únic que volia era jugar ja que estava avorrit i no tenia res a fer. El noi estava respirant tan profundament de l’espant que es va emportar part de l’os. Ell es va aixecar i l’os seguia llepant-li la cara i el noi va començar a riure. Van començar a córrer pel bosc, i corrent, el noi va caure al riu.

L’estadi

per

Gorka Gonçalves Gutiérrez_3r A EA 2A Ensenyança Encamp

Un somni, un camp, un estadi, un jugador, una afició, un partit, un himne, una emoció, el color blanc, una fita, esforç, un càntic, un crit, una victòria. La felicitat, una copa, una festa, un bus blanc, un capità, un líder, una família, una història, moltes emocions juntes: felicitat, adrenalina, satisfacció, celebració…. una foto, un vídeo, unes persones, un viatge, una música, un partit, gol. Gaudeixo, cant, baralles, insults, decebut, falta. Trajecte, tornada, m’adormo.
Un altre dia, m’aixeco, esmorzo, nervis, miro la tele. Amics, la Trucada anhelada, Selecció. Per fi ha arribat el moment, compte enrere. Debut i Gol

Desgràcia?

per

Leila Camacho Perpiñan_3r A EA 2A Ensenyança Encamp

No sé si és desgràcia, mala sort, karma, però el que sé, és que és quelcom que m’havia afectat. Era desgràcia o això pensava jo, no ho podia evitar, plorava mentre veia la gota caure. Veure-la tirada a terra era dolorós, pensava: “Per què m’ha de passar a mi.”
Em deien: –Ves-te’n a l’habitació –estressada ho vaig fer, però plorava sense parar. Cridava sense parar, l’habitació era silenciosa per això la podia escoltar. Entraven de tant en tant per dir-me: –Tranquil·la no has d’estar així, ella estarà bé ja ho veuràs –jo el vaig abraçar com si no hi hagués un demà, pensant que mai el tornaré a veure, passaven les hores, però… EM COSTARÀ RECUPERAR-ME.

L’últim adeu

per

Léa Estrabaud Durich_3ème H Lycée Comte de Foix

La Nina era la gossa dels meus avis, un labrador negre que va tenir la millor vida que un gos podria tenir. Sempre estava amb el meu avi, als seus peus, no se separaven mai. Al cotxe hi tenia un lloc només per a ella. Tenia problemes i se li girava l’estómac. Un dia, el veterinari li va diagnosticar un càncer. La van operar i el seu estat de salut va anar empitjorant a poc a poc. Es va quedar uns quants dies ingressada fins que la van deixar sortir. El meu avi la va anar a buscar. Al cotxe li va fer molts petons, però la Nina ens va deixar de camí cap a casa. L’únic que volia era tornar a veure l’avi una última vegada.

Mentides

per

Hanna Stansans_3ème H Lycée Comte de Foix

Les mentides formen part de la nostra vida des de la infància. A vegades són constructives i fomenten la nostra imaginació, però la veritat és que sempre s’acaben sabent. Tothom descobreix que no existeix una nit en què un ancià ens deixa regals per haver-nos portat bé. Ens acabem adonant que les mentides no són altra cosa que maneres que han inventant els adults de veure’ns feliços. Les mentides s’han propagat de generació en generació fins a formar part de les nostres creences; però l’important és la màgia que contenen perquè, tot i saber la veritat, segueix sent preciosa l’emoció que ens causen algunes d’elles.

Cau i aixeca’t

per

Elliot Serra Crous_3r A Col·legi Espanyol María Moliner

Avui fa nou anys de la tragèdia, aquell moment de soledat, aquella sensació de mil espines clavades al cor, la mort de la meva mare. Era una dona molt estudiosa, el seu somni sempre havia sigut fer-se escriptora.
Aquella pèrdua em va destrossar i l’únic refugi on em sentia millor era amb els meus amics, riure i divertir-me amb ells, sobretot amb la Ma. Teresa, la meva millor amiga.
Encara no he aconseguit treure’m la pena per la seva mort, però gràcies als meus amics, a la Maria i al meu pare segueixo endavant, fins ara.
Em dic Helena Puig i avui em presento amb aquesta història, a l’Escola d’Art i Escriptura Creativa de Barcelona.

El congelador

per

Daniela Maria Carreira Afonso_3r A Col·legi Espanyol María Moliner

Ja feia sis mesos que les coses anaven tal com les havia planejat, aquell desig de voler matar-la perquè no callava, sempre parlava, parlava i parlava, també en descobrir la infidelitat. La seva dona, morta i desada al congelador, i ell, esperant pacientment que tot s’oblidés mentre mostrava el seu dolor assistint a la Setmana per a les Víctimes de Desaparicions, que es clausurava avui.
Encara no sabia que la seva mare, en saber que hi havia hagut un tall d’electricitat, hi havia enviat una brigada per netejar el congelador.
No podia suportar el soroll, era un boig ple de ràbia!

La vida d’un psicòpata

per

Noa Gallinat Civico_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Com deu ser la vida d’un psicòpata? Fàcil? Ningú ho pot saber així que explicaré la vida d’un d’ells.
Una nit d’hivern es va llevar. Era molt fosc i feia fred. Sortí de casa, ho tenia tot preparat a la perfecció. Anà cap al seu destí. Arribà a la mansió del seu enemic de la infància. Aquella persona que li havia arruïnat la vida, que li havia pres tot, per la qual no era feliç. Entrà i anà a la seva habitació. Es veia tan dèbil allà dormint. Agafà el ganivet que tenia a la mà i el matà aquella mateixa nit sense pietat. Finalment es va adonar que era culpable i va confessar. Bé, ara ja sabeu com és la meva vida.

Aquell dia

per

Natalie Franco_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Aquell dia li vaig portar flors. Volia sorprendre-la amb un detall, petit, però amb tot el cor. Vam passar un dia genial, menjant gelat al parc i parlant durant hores. Així eren tots els diumenges, els dos compartint el nostre temps amb l’altre. Em va dir que havia d’anar a veure el seu avi, que s’havia posat més malalt i ningú més que la seva mare i ell podien cuidar-lo fins que millorés. Dies després, un diumenge exactament, em van avisar que va tenir un accident de tornada cap aquí. Malauradament no el vaig tornar a veure. Aquell diumenge passat que tant ens vam divertir va ser l’últim. Aquell dia li vaig portar flors.

Error 5000

per

Tiago Manuel Soares_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Un nen, de qui no diré el nom, sempre fa molts errors i per això se sent una mica (molt) malament. El tipus d’errors que fa són variats: en fa jugant, en els deures, en els exàmens…, no creu que pugui aprendre perquè només s’equivoca. Té un rellotge que compta els seus errors i quan se’l mira veu que en té 4990. S’asseu en un lloc per tractar d’entendre la situació i pensa: “almenys no faig errors amb la mascareta!”. Els dies anaven passant i el rellotge seguia sumant errors. I amb això que arribà a l’error 5000. Voleu saber quants anys tenia el nen? Doncs traieu-li al número 5000 els tres zeros i multipliqueu el número 5 per dos.

El nen del regle de metall que talla papers

per

Santi Pascual Muñoz_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Vaig a buscar un regle a classe a l’hora del pati. Passant pel passadís hi ha un ambient silenciós, però es poden sentir els crits d’alliberació que fan els meus companys des del pati. De sobte, sento un soroll de papers trencant-se. Entro a la classe d’on venia el soroll i veig un noi tallant papers amb un regle de metall i, en veure’m, em comença a perseguir. Corro tot el que puc. Per sort, sona el timbre. A partir d’ara hauré d’anar amb compte. Dos dies més tard un alumne desapareix. Tots pensen que s’ha escapat o que l’han segrestat, però jo sé el que ha passat en realitat. Ara l’escola està tancada i ja no s’estripen papers.

Llibertat

per

Ndao Oumy_3ème D Lycée Comte de Foix
Entre el fum, la calor, la foscor, em refugio en el meu món que ha estat destruït, perquè d’altres en puguin tenir. Aquells monstres em maltracten cada dia, em capturen perquè em puguin observar, però els mateixos que es fan fotos amb mi per Instagram, van a manifestacions en contra del meu maltractament. Quan volen, diuen que soc perillós però el que no saben és que els éssers més perillosos són ells. L’únic que faig jo és intentar trobar-te, llibertat, perquè t’amagues de mi, no creus que et mereixo? Aquest món era el meu, molt abans, ja, quan van venir per agafar-ho absolutament tot. Humans, vosaltres sou el veritable perill.

Què és l’amistat

per

Ània Torres_3ème D Lycée Comte de Foix
Aquesta breu història parla sobre l’amistat. Sempre m’he demanat què era ben bé, en què consistia. Molta gent diu que és la connexió íntima entre dos éssers. Jo crec que és més que això, que també comporta preocupació, respecte i estima, envers una persona. L’amistat, en part, és també compartir-ho tot. Cal vigilar, però, a qui li confies la teva vida, els teus secrets, les teves alegries, les teves tristeses, perquè també hi ha molta falsedat i quan confies cegament en algú, a qui estimes, si et sents traït per aquest, en qui has dipositat tota la confiança absoluta, és com si t’haguessin mort per dins i una part de tu se’n va.

Dia i nit

per

Ignasi Mañaricua Riera_3r  Col·legi Sagrada Família
El dia i la nit, uns conceptes tan diferents i a la vegada semblants, tots dos convivint en un mateix sentit, fregant-se i separant-se constantment, sense cansar-se. Sembla que tinguin ganes de poder-se tocar, però alguna cosa desconeguda als nostres coneixements els ho impedeix; és un amor-odi molt marcat; és com quan dos amics es barallen i no saben ni com ni per què ho fan, els dos són orgullosos i temen fer el ridícul, però finalment algun dia s’adonen de l’error. I d’aquí: el dia llueix amb el seu esplendent sol i la nit amb la petita i blanquinosa lluna, el dia amb la seva càlida llum solar i la nit distingida per la seva obscuritat.

Les inseguretats

per

Martina Lladós_3r Col·legi Sagrada Família
Començo una nova vida, una nova ciutat, nous amics… El primer que penso és, i si no m’accepten tal com soc? Comencen les inseguretats, les pors de no poder ser tu mateixa i de no poder ser lliure. Haver de ser una persona que no ets, només per impressionar els altres i així poder agradar els altres, sense que es burlin de tu. Haver de conèixer persones que t’acabin fent mal. Aquell tipus de persones que potser venen cap a tu per un interès i després t’acaben humiliant i sobretot abandonant. Són aquelles petites coses que, quan et sents sola i insegura, no deixes de pensar-hi, i al final t’acabes destrossant i fent-te mal a tu mateixa.

L’altra

per

Daniela Vaz Gonçalves_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
El pitjor curs de tots: depressió, ansietat, impulsivitat, insomni… Ell va arribar i de sobte ho va canviar tot, amb la seva manera de ser, la seva alegria, la seva mirada, tot en si. Em va fer ser millor persona, no ser tan desagradable, començar a valorar les coses, tot va canviar cap a millor.
Ella també ho creia. Em vaig adonar de la persona que era de veritat, em va demostrar que només pensava en ell. La gent intentava ajudar-me, però jo em negava a acceptar-ho. Em va fer sentir tan bé que no volia veure la realitat, gràcies a ell ara m’agafo les coses d’una manera molt diferent.

Cubalibre

per

Ainhoa Da Silva Pacheco_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
Recordo perfectament aquella nit del 13 de gener. Aquelles llums de la discoteca, que desconcertaven a tothom. Recordo com aquella noia d’ulls blaus i cabells negres m’agafava amb la mà dreta, les seves ungles em tocaven. Va estar uns quants minuts agafant-me. Em va tocar amb els seus llavis carnosos i ben pintats de color vermell. Quan em va tornar a mirar amb els seus ulls blau cel, es va adonar que el seus preciosos llavis estaven marcats amb pintallavis sobre meu. Va començar a ballar fins que va haver de marxar. Em va deixar allà sol i em vaig adonar que jo només era un simple got d’aquella nit.