Cloe Torres Garcia_3ème G Lycée Comte de Foix
Sí, soc autista. I no per això he de ser “diferent”. Ens costa parlar i socialitzar amb la gent, però no som els únics, tothom té defectes, no? Som persones, éssers vius i no per això ens heu d’excloure de la societat, de vosaltres, del món sencer… La veritat és que m’agradaria ser “normal”, és molt dur ser rebutjat per la societat, però suposo que ser autista també té aspectes positius, la majoria de nosaltres tenim una intel·ligència excepcional, una memòria fotogràfica rellevant i som honestos i lleials. No heu pensat mai que potser els diferents sou vosaltres i no nosaltres?
Mes: març de 2022
Abans i després del confinament
Isabella Torres_3ème G Lycée Comte de Foix
Quan ens van confinar per la covid-19 fa dos anys recordo que jo estava amb una bona amiga, parlàvem de com havíem canviat en un any, de tot el que havíem viscut, en plena conversació la meva mare ens va trucar i ens va dir que havíem d’anar cap a casa perquè ens confinaven durant “dues setmanes”. Després del confinament, quan podíem sortir lliurement, em vaig sentir estranya, com si l’aire fos diferent, tot era diferent, i vaig recordar la conversació que havia tingut abans de la quarantena, després de tants dies d’aïllament sí que havíem canviat, molt més del que podríem haver canviat en dos anys.
Soc el Miquel
Marc Rodríguez García_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Soc en Miquel, un nen de les Maldives, podem dir que… soc un nen normal, tinc 14 anys, jugo a bàsquet i estudio força per treure bones notes. Fins ara jo era un nen al qual apassionava el bàsquet i un dimecres a la tarda me’n vaig anar a jugar. Aquell dia va venir un nen que em va demanar si podia jugar i jo el vaig deixar. De sobte, se’ns va escapar la pilota cap a un carrer sense sortida i vam veure-hi una cosa estranya, era com un senyor vestit de negre; pensàvem que era un dibuix, però quan ens vam girar, hi havia seixanta homes com el de la paret, se’ns van començar a apropar i vam sentir com ens volien estrangular i… Continuarà…
L’homofòbia no porta enlloc
Martina Ferrón Baliellas_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
“Nick, som persones, no animals. Ni tan sols series capaç de tractar un animal indefens de la manera que em tractes. Els homosexuals som persones, igual que tu, igual que tothom, així que no tens dret a jutjar-nos, perquè jo no et jutjo per ser heterosexual, per ser persona.” Aquestes paraules van canviar la meva vida.
L’amor
Laia Martínez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Diuen que per a l’amor no hi ha ulls ni paraules. Quan estàs enamorat els teus ulls no et permeten veure una paraula fora de lloc, una ganyota, un insult, els mals dies que no hi ha manera d’entendre.
Quan una relació s’acaba sempre queda alguna cosa guardada en el teu cor i trobes a faltar una persona al teu costat que et faci una abraçada, un somriure, un petó, un copet a l’esquena per continuar endavant.
Sempre queda l’esperança de tornar.
La mort
Tania Oliveira_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Els meus ulls estan mig plorant. Se m’aviva el pit, sento com el meu cor s’està accelerant molt ràpid. Em tremolen les mans com mai ho havien fet, tinc molta, molta por. Sé que a ningú li importa el que estic a punt de fer. Tinc dubtes. Estic en un descampat perquè ningú em vegi. Penso en tota la gent que em va fer mal, que em van fer plorar, que em van acorralar i em van pegar fins a no poder més i ja ho tinc cla,r ho he de fer. Trec la pistola de la butxaca i un… dos… tres… disparo directament al cor.
Un llac melòdic
Chiara Huria_3ème A Lycée Comte de Foix
Una suau melodia va envair la meva habitació. Volia saber d’on sortia. Ho vaig preguntar a tota la meva família, però ningú em va contestar. Vaig buscar per tot arreu i no vaig trobar cap indici d’aquella musicalitat tan dolça. Ràpidament em vaig dirigir cap al llac i vaig llançar-hi una pedra, de sobte vaig sentir la cançoneta que representava la melodia de la meva infantesa, plena de felicitat, d’alegria, d’emoció, de diversió, plena de vida, plena de bons moments, de bons records, de bones vibracions…
Aquella melodia em recordava els amics, els dinars amb els avis, les il·lusions viscudes i sobretot era un himne a la felicitat.
La sorpresa
Imad Rami_3ème A Lycée Comte de Foix
Teníem una final importantíssima, ja que ens jugàvem el pas a la 2a divisió. L’afició estava preparada i amb la nostra ambició de guanyar podíem quedar campions! Va arribar el dia esperat, i ens tocava batre al rival. Després de molts entrenaments estàvem a punt. Arribant a l’estadi vam sentir uns crits fortíssims; els aficionats estaven contents, eufòrics, i sobretot ens animaven per obtenir la victòria. Sabíem que si ho donàvem tot guanyaríem, estàvem segurs de nosaltres mateixos, massa segurs. Malauradament, la confiança ens va jugar una mala passada i de sobte el partit de les nostres vides es va convertir en un malson.
Minuts abans…
Guillem Bonet_3r A Col·legi Mare Janer
Estimat diari, Ja fa unes hores que he pujat a l’avió. De moment, tot va molt bé tret d’alguns cops i crits que he sentit a la cabina. Deu haver estat algun petit problema que han tingut. Al principi m’he preocupat, però, la veritat, m’és igual mentre arribi al meu destí i pugui poder tornar a veure la meva família, cosa que serà d’aquí a poc. El pilot ens ha explicat que ja estem arribant a Nova York. Des de la finestra del meu seient puc veure aquells increïbles gratacels, sobretot aquells dos tan alts que increïblement els tenim a prop i que, ara que ho veig, d’un d’ells sembla que en surti fum! Onze de setembre de l’any dos mil u
Realitat
Laura Rossell Salvadó_3r A Col·legi Mare Janer
La comunicació va més enllà de les paraules. Els silencis estan plens de significat. Som tan diferents i tan iguals alhora! Escridassar-se i dir coses que pensem, però que no volem pensar. Paraules que es queden clavades a la memòria. Tant de bo fóssim més valents per dir les coses sense por però sense fer mal. Alguns s’acaben morint amb el dolor de la mentida, d’altres se’n van en pau havent-se desfogat a l’últim moment. Famílies i amistats separades per malentesos, silencis amb significat i gelosies innecessàries. Tan difícil és aturar-se un moment, parlar i escoltar?
Ens comuniquem, però no estic gaire segura que ens entenguem.
La meva ment
Lara Jane Lumangtad Cuaresma_3r F EA 2A Ensenyança Encamp
Tenia una vida perfecta. Estava a casa amb els meus amics així com amb la meva família. No paràvem de riure ni de fer ruqueries. Ho tenia tot, era feliç. De sobte, estic en una habitació blanca, no deixa de sonar un piiiiiiii insuportable. Observo com la gent que estimo no deixa de plorar. El meu pare crida el meu nom desesperat. Cauen gotes de les galtes de la meva mare, que mira cap a un punt fix. Per primer cop veig dèbil el meu germà. El seus ulls brillen. El meu xicot xiuxiueja que no el deixi sol. La meva millor amiga està tremolant al terra. Sento com algú m’arrossega a un lloc tot obscur. Estic sent arrossegada per la mort…
Squid Game
Bruno Martins Garcia_3r F EA 2A Ensenyança Encamp
Corea. Coreà. Pobre. Molts. Deutes. Oportunitat. Aposta. Joc. Perd. Cop. Guanya. 100000 W. Targeta. Número telèfon. Nit. Truca. Venen. Buscar. Furgoneta. Entra. Dorm. Arriba. Lloc. Desconegut. Parlen. Juguen. Nina. Llum roja. Llum verda. Moure. Morir. Gent. Espantats. Corren. Moren. Alguns. Guanyen. Por. Voten. Surten. Tornen. Juguen. Figura. Forma. Trencar. Forma. Morir. Últim. Minut. Llepar. Galeta. Guanyar. Nit. Guerra. Moren. Vell. Crida. Paren. Joc. Equips. Estirar. Corda. Cauen. Moren. Sumen. Diners. Joc. Pont. Trepitjar. Vidre. Trencar. Morir. 3 salvats. Noia. Mor. Nit. Joc. Duel. 1 contra 1. Apunyalades. Guanya. Premi. Gran.
Pobre Marcelo
Marc Mariano Braz_2nd MTNE Lycée Comte de Foix
Era una tarda ennuvolada, però es veia una mica el sol i feia calor. Aquell dia, al Parc del Senzill, jo estava amb una colla d’amics jugant a futbol. El camp era moll i relliscàvem, perquè feia dies havia plogut; però això no ens importava gaire. El més important era el resultat del partit. En un moment donat, en Marcelo va relliscar, va caure malament i es va fer mal al turmell. El vam ajudar a caminar i vam agafar un autobús per dur-lo a l’hospital. No sabíem què tenia, només que li feia mal el turmell. Vam arribar a urgències, van fer-li una radiografia i li van dir que se l’havia trencat. De seguida va venir el seu pare…
Una nit molt fosca
Iker Walterspiel_2nd MTNE Lycée Comte de Foix
Era un dissabte a la nit i estava a casa jugant a la Play. De sobte, el meu mòbil va sonar. Era el meu amic qui em trucava. Vaig agafar el mòbil i li vaig preguntar per què em trucava a aquelles hores. No em va respondre, però em va demanar si volia jugar a futbol amb ell aquella nit. Quan vaig arribar al camp de futbol, em van començar a tirar sabates des d’un arbre molt gran. Vaig pensar que era una broma del meu amic, però em va dir que estava sol. Vam mirar l’arbre, però la foscor no ens deixava veure res. Atemorits, ens en vam anar corrents cap a casa. Junts, vam tornar-hi l’endemà al matí, però no hi havia cap sabata.
De zero
Egoitz Gomes_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Respiro i em tranquil·litzo, recordo tot allò que vaig fer malament. Vull tornar enrere i no sé com ho puc fer. Segueixo respirant. Encara recordo aquell moment. El moment de la mort. Encara em demano per què ho havia fet, com vaig poder fer aquella animalada. M’estic estressant, em calmo. Marxo corrents, aixeco la mà per parar un taxi i vaig cap a l’aeroport. No sé on puc anar.
Arribo a Andorra, país de muntanyes. S’hi viu bé, una mica de fred, però s’hi viu bé. Ara que estic lluny intento oblidar el passat. He canviat, ja no soc el mateix. Estic vivint amb un amic i de vegades encara hi penso. No et fallaré mai més, mama.
Terratrèmol
Iratxe Ferradas_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Eren les quatre de la tarda. Sortia de la feina i en arribar davant de les escales de casa, decideixo pujar-les tot i el mal de cames. Fa poc que he tornat a fer exercici físic. El metge m’ha recomanat fer piscina i forçar una mica per intentar recuperar mobilitat i força després de l’operació de tíbia. De cop, el país sencer tremola, caic i perdo el coneixement. Recordo haver-me despertat sota un munt de pedres i no poder-me moure. Per més que crido ningú contesta i torno a perdre el coneixement. Quan em desperto estic a l’hospital envoltat per la família i un parell de metges amb cares de circumstància. La notícia és espantosa.
Foscor
M. Flavia Castelhano_4t B Col·legi Mare Janer
Obro els ulls i veig la foscor. M’adono que ja no és un malson, sinó la vida real, la vida on he viscut els meus seixanta anys, on he vist la llum del sol, tan clara i tan brillant, i que ara ja no veuré mai més.
Respiro, ràpid, acabant els meus últims àtoms d’oxigen, que transformo en diòxid de carboni. Aquests àtoms que estan posant fi a la meva vida em deixen sense respiració. Ho sé. Sé del cert que quan tanqui els ulls la foscor serà encara més fosca; la llum mai no arribarà dins la capsa. En els meus moments d’ansietat crido, grato la tapa de fusta, i intento trencar-la. Ho intento tot. Que algú m’escolti. Que algú em salvi.
Ella
Marc Atero Castillo_4t B Col·legi Mare Janer
Sents que la suor et baixa pel coll. Estàs nerviós. T’agradaria dir alguna cosa, però no saps què, no tens paraules. Tot és diferent, surts de la realitat. Ella tampoc diu res, també està nerviosa. Asseguts en un banc, enmig del carrer, on veus tothom que surt de treballar, o es disposa a fer-ho. Comença a refrescar, t’adones que està tremolant i li dones el teu jersei. Ella t’ho agraeix i tu treus un somriure. La seva mirada t’observa dissimuladament i tu no saps què fer. De cop t’agafa la mà i els ulls es contemplen els uns als altres. I tu només penses, en la seva bellesa. El seu cabell, la seva boca, els seus ulls…Tot d’ella.