Jana Hernández_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Camino, caic, m’aixeco, torno a caminar amb el cap amunt i el mentó alt. Hi ha gent que em pregunta si estic bé mentre que d’altres em miren amb una cara estranya o de pena, sense entendre per què ho torno a intentar. Pot ser que el millor sigui rendir-se. Estic estirada al llit, veig un manyoc al coixí, pensava que el procés seria més lent. Les parets blanques de l’hospital em fa tenir una sensació de claustrofòbia. Encara que vinguin familiars cada dia la soledat no se’n va, segueix present, acompanyada de les llàgrimes a la nit. Res és fàcil, amb un càncer tot es complica, però rendir-se no és la solució. Lluitar és de valents.