Ares Rovira_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Obro els ulls i de mica en mica vaig sentint l’eco ressonant de promeses que mai s’han complert ni es compliran. Ara hi veig borrós. Només puc començar a entreveure moltes mentides fetes a mida per poder sobreviure. No sé què pensar, ara ja tot s’ha acabat, no hi ha marxa enrere. Començo a veure-hi millor. No puc fer res més que observar gent escampant silencis, canviant de personalitat i amb un objectiu: sobreviure. Fan el que faci falta per aconseguir el que volen, traeixen les úniques persones que els han ajudat, sense cap remordiment. M’horroritza, però penso perdonar-les perquè són la clara representació de la meva vida passada.