Dia: 7 de maig de 2022

Luana Noueria_3r D EA 2A Ensenyança Santa Coloma
No podia veure res, estava submergida en una estranya alliberació. Sentia que no podia respirar. Una olor putrefacta sortia per fer-me companyia. Estava angoixada, no sabia sortir d’aquell lloc fred i solitari. Em perseguien els records amb els meus amics, familiars… Només volia tornar, però una cosa era clara, la meva hora de partir havia arribat. Era complicat, alguna cosa em deia que estava allà per alguna raó, jo no entenia el que passava. Em faltava més l’aire i la meva visió era cada cop més borrosa. Era l’hora de dir adeu a tot. No estava preparada per marxar i deixar-ho tot enrere com si res hagués passat.

Aritz Moreno Hernández_3r D EA 2A Ensenyança Santa Coloma
A en Toni li passava l’aire per la pell de les cames i dels braços. Notava la suor que li baixava per la cara, decidit a donar-ho tot per guanyar. Sona la pistola i sent tota la vida que li passa per davant. En aquell precís instant recorda la felicitat que li proporciona guanyar la cursa i després recorda els moments feliços amb la seva família. Decideix córrer com si no hi hagués un demà. Sabia que havia de guanyar, va arrencar el més ràpid que va poder. Notava l’aire com quan va en cotxe per l’autopista i treu la mà per la finestreta. Va començar últim però en els últims metres s’hi va deixar tot el cor per accelerar.