Dia: 10 de maig de 2022

Joel Travé_3ème Lycée Comte de Foix
Des de l’alzina surera al bosc no hi ha ningú. Tot deshabitat, ni una ànima vivent. Tot està en silenci ningú diu res, ningú no fa res. El vent suau feia ballar les fulles dels arbres, va començar a despertar-se fent que el lloc buit on es troben les cases comencin a tenir una orquestra. S’escolten les branques fent de tambor, les fulles fent de platet colpejant-se entre elles, els troncs de les cases fent xiulet com el d’un mussol, fent així una orquestra natural. De sobte, entre el ball es mou el que el depredador estava esperant amb tanta paciència, la seva presa. Surt de l’alzina surera parant de sobte l’orquestra i atrapant la rata.

Lola Vega Straky_3ème  Lycée Comte de Foix
Els meus pares m’ho han dit sempre que m’espavili, bàsicament que sigui una noia llesta i que si vull alguna cosa que lluiti fins que l’aconsegueixi. Em van dir que en aquesta vida no em regalaran res, que m’ho hauré de guanyar jo soleta a base d’esforç i de ganes però que només dependrà de mi, de l’interès que jo hi posi. També em van dir que no totes les persones t’acompanyaran de la mateixa manera en aquesta vida, que algunes m’agafaran de la mà i m’ajudaran amb tot el que necessiti, però d’altres només estaran quan els convingui. Bé, els meus pares m’han advertit d’algunes coses i ara em toca a mi viure l’experiència.