Dia: 13 de maig de 2022

Elsa Giribet Borràs_4t Col·legi Sagrada Família

El Jan i la Mia s’havien criat en un hospici. Ell sempre estava pendent de la seva germana per poder donar-li l’amor que es mereixia. Degut a això, es va fer gran de cop i va oblidar les il·lusions de ser nen. Ara ja és gran i viu la vida monòtona dels adults sense il·lusió. Així va ser fins una nit on tot canvià.
Va pujar en un tren i al mirar per la finestra, va reviure records d’infància. Estava amb la Mia en aquell hospici, tot era millor del que recordava. Va observar aquells moments des d’una altra perspectiva i a l’arribar al final del trajecte se sentí feliç.
Tot havia canviat, ara també sentia el nen que havia estat dins seu.

Carla Giribet Borràs_4t Col·legi Sagrada Família

L’obsessió. Es defineix com aquella cosa la qual s’adhereix a la nostra ment, igual que una sangonera a la pell. Entra per un costat però mai arriba a sortir per l’altre. Sempre es troba retronant en el nostre cervell. L’obsessió és temptadora, però a la vegada freda i distant. No et vulguis trobar a prop seu, perquè quan t’atrapa no et deixa mai. És una droga que una vegada ingerida no pots oblidar. L’obsessió. Obsessió, obsessió, obsessió. Una paraula curiosa per recordar. S’apodera de tu i et controla, el seu influx és gran, i per molt que t’esforcis, mai desapareix. Potser hi ha alguna raó, no ho comprenem, i no ho farem mai.