Dia: 29 de maig de 2022

Marcia Blaires_3ème C Lycée Comte de Foix

L’última vegada que hi vaig anar va ser fa sis anys. Va ser per l’aniversari de casament dels meus avis per part de mare. Hi havia molta gent, molt menjar, i hi van fer moltíssimes fotos. Vaig estar amb els meus cosins. Encara recordo les parets de la façana, grogues, i les de dins, verdes menta. Al menjador rectangular de la casa només hi havia menjar aquella nit, perquè els convidats ens estàvem a fora, al pati. Recordo que jo portava un vestit vermell amb una diadema del mateix color, la meva germana duia un vestit blau marí, el meu cosí gran anava amb roba casual, el meu avi anava amb esmòquing i la meva àvia amb un vestit blanc.

Clàudia Gomes Morais_3ème C Lycée Comte de Foix

Érem dues  noies adolescents de 14 anys que vivíem envoltades d’adults exigents i atabalades per tantes ordres i per tantes obligacions com els adults ens imposaven, afegint-hi a més les expectatives escolars també exigents. Teníem moltes ganes de marxar soles, marxar ben lluny de tot i de tothom i sense donar explicacions a ningú. Allò era l’única cosa que desitjàvem de debò. Les dues sabíem que estar soles, sense adults, sense ordres, sense cap mena d’obligació, era impossible d’aconseguir. Per aquest motiu, les dues noies van decidir complir el seu somni i van marxar a descansar en pau i mai més ningú els va tornar a demanar res.