Gerardo Vizmanos Alegre_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Cada dia era igual, l’únic que el feia agradable i diferent era anar a l’estació i poder veure’l a ell. Aquell noi senzill que per alguna raó desconeguda feia que em palpités el cor. L’únic que ens separava eren les vies del tren, tu a un costat i jo a l’altre. Un dia vas aparèixer al meu costat, era tan feliç. Al cap d’uns dies em vaig despertar amb un nus al coll. Vaig anar a l’estació i estava tancada. La tristesa em va envair sense raó. Mai el vaig tornar a veure, i encara que les setmanes passaven aquella sensació de pèrdua no marxava i sabia que una part de la meva ànima se n’havia anat sense haver arribat a conèixer-lo.