Dia: 11 de novembre de 2022

Quim Farré Marín_4t C Col·legi Mare Janer (Edició 2021-2022)

De sobte vaig veure els seus ulls reflectint la lluna. Ell estava estirat a terra i tenia cara d’espantat. Era just darrere el bar. Llavors totes les veus, rialles, cançons i qualsevol altre soroll que hi hagués en aquella zona a les dues de la matinada van quedar en un segon pla. A poc a poc arribava gent a veure què havia passat i al cap d’un moment, vaig tornar a la realitat. Vaig començar a sentir sirenes. La gent començava a marxar mentre dos agents arribaven. Aquests em van apartar d’allà. Jo, però, no em treia la seva cara del cap, fins que al cap de cinc minuts, un agent es va apropar i em va preguntar per què l’havia apunyalat.

Antonella Laise_4t C COL·LEGI MARE JANER (EDICIÓ 2021-2022)

Se’n va anar. No sé ni quan, ni com, però ja no era amb mi. Parlàvem cada dia. Ens preocupàvem l’una per l’altra. M’agradava sentir que m’escoltava. Em relaxava la seva veu. Ens vam començar a agradar. Teníem una connexió molt bonica. Em vaig adonar que m’havia enamorat. I el quatre de juny de 2020, una data que mai oblidaré, em va canviar. Em va dir que ja no m’estimava. Va trencar el meu cor en trossos molt petits. Em va trencar a mi. Va sortir de la meva vida. Em va fer fora de la seva. Al final em vaig acostumar que ella no hi fos. A ella no li va fer mal, a mi, sí.
Ja m’he oblidat d’ella, però no del mal que em va fer.