Izan Campos_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino
En un desert assolellat, lloc de l’Aràbia, hi ha una torre de pedra no gaire alta i ampla, sense porta ni finestra ni lluernes, no hi ha res. A l’única habitació, situada sota el subsol, (el pis de la qual és de terra i que té la forma d’hexàgon) hi ha una taula de fusta i un banc molt esvelt. En aquesta cel·la hexagonal, un home que s’assembla a mi escriu, en caràcters que no comprenc i en un idioma molt singular, un llarg poema sobre un home que en una altra cel·la hexagonal escriu un poema sobre un home que en una altra cel·la hexagonal… El procés no finalitzarà i ningú podrà llegir i observar el que els presoners escriuen.
Mes: desembre de 2022
Danys col·laterals
Enzo Bernat_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino
S’ha fet fosc i comença a ploure. Només els llamps són capaços d’il·luminar breument la negror tenebrosa de la nit. De sobte, un cotxe s’atura. S’obre i es tanca una porta. Unes passes s’apropen fent tremolar el terra, cada cop més fortes, cada cop més properes. Tots fugen. No saben cap a on ni per què, però escapen esfereïts. Pocs segons després es torna a sentir una porta. Aquesta és diferent. Les passes han desaparegut. L’Enzo arriba a casa xop tot i el curt trajecte que separa el cotxe de la porta de casa seva. Ha creuat el jardinet per arribar abans deixant vuit morts darrere seu: cinc formigues, dues aranyes i un caragol.
Els colors de la vida
Ira Albareda Vilaró_3r B Col·legi MAre Janer
Sempre li havia semblat que la vida quotidiana estava massa sobrevalorada. Seguir una rutina, anar a l’escola, practicar l’esport que més li agradava, veure la seva família… eren coses insignificants en la seva vida. Que li parlessin de ser feliç i aprofitar al màxim els petits moments li havia semblat sempre una ximpleria. En aquell moment, mai s’havia plantejat el fet que pogués passar alguna cosa que, d’una forma o d’una altra, li canviaria l’existència. Aquella maleïda malaltia que la va deixar en un llit d’hospital va fer que deixés de veure la vida en blanc i negre i la comencés a veure en els vertaders colors de la vida.
Allò que no podré oblidar
Ares Ballesté Viñas_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo quan et van diagnosticar la malaltia. Tu estaves acollonida (normal) però jo ho estava tant o més. Recordo les nostres cares de preocupació, algunes llàgrimes i alguns insults. Recordo quan et van ingressar a l’hospital i jo venia a veure’t cada dia. Ens passàvem hores parlant de les nostres coses. Recordo les teves expressions de fàstic quan les infermeres et portaven el sopar, i les nits que ens quedàvem fins tard mirant el programa que tant ens agradava a la televisió de la teva habitació. Recordo cada petó, cada abraçada. Però el que em serà impossible d’oblidar és el moment en què vaig haver de deixar tot això enrere.
La història de la Masuba
Manel Trastoy_3r A EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Un dia, en un poble de Catalunya, una noia que es deia Masuba va caure pel balcó, de seguida va anar-hi l’ambulància. La Masuba era una nena molt especial, ja que era una nena superdotada i en el seu país d’origen, influencer. Era la filla d’un expresident del Senegal. Per tant, tota la seva família era de pell negra. A la nova escola, rebia insults diàriament, fins que va decidir rebre les classes al seu domicili. Aquella nit, la Masuba realment va caure, però després de dies d’hospital va recuperar-se. Quan va obrir els ulls, a l’habitació de l’hospital, va veure els companys que la insultaven pel seu color de pell demanant-li perdó.
Estimat diari…
Rosa González_3r A EA Segona Ensenyança Santa Coloma
És 7 d’octubre i encara no puc deixar de pensar en les últimes vacances d’estiu. Penso en el batec del meu cor quan va adonar-se que estava volant a tanta alçada. Penso en el bebè que tenia darrere cridant cada dos minuts i en la dona que s’asseia al meu costat, que portava unes ungles de gel molt llargues i vermelles, i llegia un llibre poc comú amb un títol molt estrany. Penso en el gust que tenia l’esmorzar de l’avió. El meu cervell no deixa de pensar en la meva cara en sentir l’hostessa anunciant que hi havia una dona assassinada al servei amb marques d’ungles al coll. I ara miro al cel i em pregunto com em vaig poder salvar.
El porc senglar
Joël Ben Amor_3ème A Lycée Comte de Foix
Quan tenia 13 anys vaig anar a Tarragona a casa dels meus avis durant les vacances d’estiu. Els meus cosins sempre deien que a mitjanit escoltaven sons estranys. Un dia de la setmana vam anar a casa dels veïns, de sobte vam sentir un soroll peculiar i fortíssim. Seguidament un gos agressiu va bordar i va mossegar algun objecte o alguna cosa semblant. Nosaltres, atemorits, vam entrar a casa i vam veure un ésser no identificat que passava a gran velocitat. Els meus cosins van sortir a fora i van identificar alguna cosa semblant a un gos gran com un pastor alemany. Finalment era un porc senglar amb ferides ocasionades per un caçador.
Voleibol
Derek Reis_3ème A Lycée Comte de Foix
Era el partit de la meva vida. Aquell any acabava de pujar a la categoria de cadet, érem una bona plantilla, amb molts bons jugadors preparats i motivats per sortir a la pista. Jo tenia una bona tàctica de joc, així que confiava que comptessin amb mi. Va arribar el gran dia, l’emoció em va envair i vaig jugar tot el partit. Vam acabar guanyant. Estava emocionadíssim, era la primera vegada que estava tan satisfet del meu joc. Després tot van ser felicitacions i aplaudiments. La sensació d’eufòria i de satisfacció em va omplir de joia. Des de la finestra de la meva habitació, ara que estic jubilat recordo amb nostàlgia aquells temps.
Justícia trista
Jaime Jiménez_4t A COL·LEGI MARE JANER
Tic, tac, suors fredes, mirada al rellotge, quinze minuts, mirada al professor, aquest respon un dubte al company, torna la mirada al paper, entre tinta i suor copio el text del mòbil. “La simbiosi és un procés pel qual bla… bla… bla…”, copio ràpid i atent, dues paraules, mirada al professor, respiració profunda, tic, tac, mirada al mòbil, torno al formulari, poso la resposta a la penúltima qüestió de l’examen. En queda una. Mirada al rellotge, cinc minuts, mirada al professor, on està? El busco, no el trobo, fins que miro al meu darrere. El professor disposat per enviar-me ràpidament a fora, amb un zero també. Missió fracassada!
L’amor fugaç
Pol Soriano_4t A COL·LEGI MARE JANER
El dia que et vaig veure ja ho vaig pensar, havies de ser per a mi, no hi havia manera de pensar en una altra cosa. Van ser 5 segons, però els més intensos de la meva vida. Em vaig guardar la imatge del moment al cap perquè sabia que no et tornaria a veure mai més així. No vull pensar-ho, però crec que em vaig enamorar d’aquella manera que tens de brillar. La següent nit no vaig poder dormir del mal de cap que em vas causar, només em creaves penes al cos. No sé com t’ho vas fer per créixer tan ràpid, eres l’única que s’estava fent gran, més gustosa, la més especial. L’única madura d’aquell camp de pomes que hi havia de camí a casa.
Aquell primer dia de febrer
Ada Puerta_3ème J Lycée Comte de Foix
Aquell primer dia de febrer érem dos desconeguts, sense cap història ni records… No sabia si senties el mateix… Em feies sentir coses que no havia sentit abans. Vam intentar-ho, i va funcionar, però tot allò que comença, acaba i res és per sempre. Ara res és igual, ja no em desperto amb el teu missatge ni me’n vaig a dormir amb ell. Mai se m’oblidaran tots aquells mesos al teu costat. Encara que estiguem amb una altra persona, jo no puc oblidar-te i no té sentit que solament jo em senti així. Cada vegada que et veig segueixo sentint alguna cosa i no sé com explicar-ho. Sé que sempre seràs tu i potser no era el moment correcte…
Nits d’estiu
Abril Vinyal_3ème J Lycée Comte de Foix
Avui, dia 15 de novembre, encara tinc en ment les nits d’aquest estiu. Els dies de fred i neu es van apropant, però el meu cap segueix enfocat en aquella temporada. Sortir amb els amics, nits de cartes, baixar al mar de nit amb els cosins…
Tinc en memòria quan anàvem a Barcelona amb els meus cosins i la família es reunia com si fos un sopar de Nadal. Aquelles nits, on fora d’Andorra, sortíem per donar un tomb o per anar a fer un gelat sense haver d’abrigar-nos. Desitjo que aquest curs passi ràpid per reviure-les, però també tinc ganes d’hivern i de neu.
Regal de Nadal
Biel Martínez Blanco_3r A EA 2a Ensenyança d’Ordino
L’Anna és una noia jove de 23 anys que viu amb els seus pares. Com que ja queda poc perquè arribi el Nadal, ella es proposa comprar-se una casa com a regal de Nadal. Els primers dies pensa en una casa espaiosa, gran i amb molta llum, però com que viu a Escòcia, la idea de casa que ella té al cap es va difuminant a poc a poc. Una setmana després troba una oferta que no pot deixar passar. L’Anna compra la casa a un noi a través d’una aplicació, sense comentar-ho amb els seus pares. L’Anna està molt tranquil·la, ja que els pares no sospiten res. La nit de Nadal l’Anna els porta a la nova casa. Quan arriben, troben una cosa impensable.
Una classe de psiquiatria
Alberto Torres Muñoz_3r A EA 2a Ensenyança d’Ordino
Em dirigeixo content a la meva aula de física. He preparat el tema de la força de la gravetat, que és molt interessant. Quan entro a l’aula ningú no em dirigeix la paraula. Quan explico la lliçó, la trobo molt avorrida. M’aixeco per veure què fan els meus alumnes: no em presten atenció. Poso la mà als cabells de la meva alumna preferida, que seu a la primera fila: la Rosa. Quan toco el seu cap, de sobte cau al terra. S’obre la porta. Entren dos homes vestits de blanc que es dirigeixen a mi. Em posen la camisa de força i em fan empassar una pastilla. És en aquest moment que m’adono de la crua realitat. Soc presoner en un psiquiàtric.
Qüestió de temps
Laia Montraveta Jo_3r A Col·legi Mare Janer
Era un dia molt especial per ella, però no sabia que la seva il·lusió acabaria desapareixent. En sortir de l’escola, es va dirigir cap a la parada. El bus no va tardar a arribar, però no es va aturar, estava ple. No va tenir més remei que esperar el següent, però es va emportar una sorpresa a l’observar que estava fora de servei. Impacientada, va decidir canviar de parada, ara havia d’agafar l’Exprés. A punt d’arribar a la parada, el va veure, va córrer tan ràpid com va poder, però malauradament no hi va arribar. Frustrada, va decidir anar-hi caminant. Quan va arribar al seu destí es va adonar que ja havia fet tard, ell ja no hi era.
T’estimo
Èlia Loran Mellado_3r A Col·legi Mare Janer
Mai hauria dit que una bola de pèl em robaria el cor. Petit com una pilota de tennis, blanc i negre com una pel·lícula dels vuitanta. Quan marxava cap a l’escola, m’acomiadava d’ell. Em passava tot el dia pensant en ell. Quan arribava a casa el saludava i l’acariciava. Abans de fer els deures em passava una estona jugant amb ell. Un hàmster que no sabia qui era jo ni per què estava tancat en una gàbia, però jo sí que ho sabia i la seva companyia em feia molt feliç, era el meu millor amic. Aquests quasi dos anys amb ell han estat els millors. Si he dit que em va robar el cor, és perquè encara no me l’ha tornat. Et trobaré a faltar.
El meu àngel
Laly Moreau Serrano_3ème F Lycée Comte de Foix
El vuit d’agost estava a Barcelona amb el Joan i la Marta, caminàvem mentre parlàvem, em vaig girar i vaig veure la Marta amb aquell monstre tocant-li cada part del cos, sense el seu consentiment, el Joan també ho va veure i va ser la primera vegada que vaig veure als seus ulls un negre aterrador. Es va apropar amb ràbia, va empènyer la Marta cap a mi, ella estava plorant desconsoladament, la vaig abraçar, ell es va llençar cap a l’home per colpejar-lo però ell va ser més ràpid i el va apunyalar deu vegades. En aquell moment, unes grans gotes van sortir dels meus ulls. Avui el meu àngel se n’ha anat cap al cel amb un últim T’ESTIMO.
Diferents
Anna Armengol Kotova_3ème F Lycée Comte de Foix
Tots som diferents d’alguna manera: orígens, cultura, religió, coses tan simples com els colors, roba o un llibre o una sèrie. Hi ha discriminació per això, però… Per què? Si t’agrada el rosa “Ets com una noia” o “No t’agraden els talons, ets com un noi”. També donen per fet que si a una minoria li agrada una sèrie que a la majoria no li agrada, aquesta minoria és automàticament rara, sense justificar. L’ésser humà critica tot allò que no és normal per a ell, encara que aquesta cosa rara sigui normal per a algú altre. Podem canviar-ho, però es necessita la col·laboració de tothom, cosa que no tenim, i no sembla que ho tindrem aviat.
En Ramonet
Gonçalo Artilheiro_3r D EA 2A enseyança Santa Coloma
En Ramonet tenia un company molt dolent que es deia Lucas Gil. No el deixava mai tranquil i se’n reia d’ell, ja que era molt més petit i baixet que la resta i sempre estava trist a causa de la malaltia que la seva mare patia des de feia dos anys. La mare estava molt preocupada per ell, així que en Ramonet li va prometre que aconseguiria que el deixessin en pau. La mare d’en Ramonet va morir i, amb la promesa que li havia fet, el jove va seguir els seus estudis i va crear una empresa de telecomunicacions molt exitosa. Un dia, fent les entrevistes a les noves incorporacions, es va trobar un nom que li resultava familiar: “Lucas G…”
El somni del Joan
Joan Amat_3r D EA 2A Ensenyança santa coloma
En Joan era un apassionat dels cotxes esportius que va aconseguir dedicar-se a allò que l’apassionava entrant a la llista de participants del Ral·li Europa 2022, una carrera amb més de cent bòlids que travessava el continent, finalitzant a Andorra. Els nervis afloraven abans de cada carrera i, malgrat els esforços, en Joan no obtenia els resultats desitjats, perdent tota possibilitat de guanyar el premi. No obstant això, a la gala de comiat del ral·li organitzada pel comú d’Andorra el jove corredor va veure tots els seus esforços reconeguts al país que l’havia vist créixer quan va sentir: “El premi al corredor més jove és per…”.