Dia: 4 de desembre de 2022

Júlia Angrill Moreno_4t B Col·legi Mare Janer

Jo estava segura, segura que l’estimava, i pensava que ell a mi també. Segura que estaríem junts per sempre. Segura que mai no em fallaria, ni em faria mal. Segura que la nostra família ens acceptaria i seríem molt feliços. Segura que només tenia ulls per a mi. Vaig deixar de parlar a tots els nois que m’haguessin estimat més que tu per estar amb tu. Segura del nostre futur, dels fills que compartiríem i del nom que els posaríem. Segura que era jo qui sempre tenia la culpa de tots els problemes i de totes les discussions. Abans, però, de tantes il·lusions, m’hauria d’haver preguntat si tu estaves segur de tot el que em feies imaginar.

Josep Pérez da Costa_4t B Col·legi Mare Janer

Un missatge. Un senyal. Un avís. Tot això tan sols en un parell de lletres escrites en un paper vermell amb segell de color negre. D’on ve, com hi ha arribat, què hi deu dir? Només tinc preguntes, i sense cap resposta. Pànic, por, inseguretat, és el que sento en aquests instants, tot en una mil·lèsima de segon. I si és dolent, i si s’ha mort algun familiar, i si són les multes allargades que tinc? Què puc fer? Els sentiments que m’envolten són desagradables, tant que vull desaparèixer, vull que m’absorbeixi la terra i vull que la gent m’oblidi, penso.
Una carta vermella, amb un segell negre, amb una adreça oposada i amb un nom veí.