Dia: 8 de desembre de 2022

Anna Berenguer Navarro_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

Les meves cames no paraven de córrer, estava cansada, però si m’aturava aniria a l’infern o alguna cosa pitjor. M’anava girant per mirar on era, i vaig comprovar que el tenia més lluny. Vaig continuar corrent i, al mig del camí, vaig decidir parar i em vaig amagar darrere d’un arbust. Mirava per tot arreu, vigilant que ell no vingués, però no veia a ningú. Pensava que ja havia marxat o que s’havia cansat de buscar-me. Per si de cas, vaig decidir continuar, però en el moment en què les meves cames van tornar a arrencar, una mà em va agafar per l’esquena.
–T’he atrapat! –va dir–. Avui et toca parar a tu la taula, la mama t’espera.

Victoria Betancurt Deus_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

Després de preparar-me durant una bona estona –el maquillatge, la roba, que si massa senzilla, que si molt cridanera– per fi estic preparada. Sospiro i entro. Música i música. Ballo i ballo. Miro a l’esquerra, a la dreta… Em torno més i més petita. Sento punxades. Totes les mirades clavades en mi. Tots els ulls presents en aquella festa estan dirigits al meu cos, als meus moviments. Per què tots em miren? La màscara, la màscara! La maleïda màscara! Me l’he deixat a casa. Ja he trencat la norma, això de les màscares és el pitjor. Però de fet la màscara la tinc posada. Sempre. Maleïda societat. Maleït el fet de no poder ser qui ets.