Dia: 18 de desembre de 2022

Isaac Blanch Ferre_3r B EA 2A Ensenyança Encamp

Era un dia assolellat, però trist. Ho deixava tot: els amics, casa meva, la família i tota la meva vida. Vaig sortir a fer l’última volta que faria vivint allà i vaig avisar la meva millor amiga perquè vingués. Encara que féssim bona cara, els dos sabíem que teníem un tsunami d’emocions que lluitaven per sortir del nostre cos. Quan ens vam acomiadar, la vaig abraçar i durant aquells moments vaig veure la meva infantesa passar davant dels meus ulls. Finalment tot es va fondre i vaig aparèixer en un lloc que no era on m’havia criat.
Malgrat que ara em trobi a kilòmetres de distància encara avui estic connectat a la meva amiga de sempre.

Diego Azevedo Fernandees_3r B EA 2A Esenyança Encamp

El Josep i jo teníem molta por perquè se sentien cops molts forts, i necessitàvem baixar al saló per veure què era el que hi passava. Però abans vam trucar als meus pares per saber si eren ells els que feien aquests cops a les portes. Ens van dir que no eren ells, així que vam decidir agafar pals de golf que tenia a l’habitació i vam baixar. Quan vam treure el cap per la finestra per veure qui era no hi havia ningú. Segur que era algú fent l’imbècil. Quan vam anar cap a la cuina, de sobte va sortir un monstre. Estàvem en perill, però aleshores va aparèixer la mare i d’una bufetada va esclafar-lo, estampant-lo a la paret.