Dia: 22 de desembre de 2022

Qüestió de temps

per

Laia Montraveta Jo_3r A Col·legi Mare Janer

Era un dia molt especial per ella, però no sabia que la seva il·lusió acabaria desapareixent. En sortir de l’escola, es va dirigir cap a la parada. El bus no va tardar a arribar, però no es va aturar, estava ple. No va tenir més remei que esperar el següent, però es va emportar una sorpresa a l’observar que estava fora de servei. Impacientada, va decidir canviar de parada, ara havia d’agafar l’Exprés. A punt d’arribar a la parada, el va veure, va córrer tan ràpid com va poder, però malauradament no hi va arribar. Frustrada, va decidir anar-hi caminant. Quan va arribar al seu destí es va adonar que ja havia fet tard, ell ja no hi era.

T’estimo

per

Èlia Loran Mellado_3r A Col·legi Mare Janer

Mai hauria dit que una bola de pèl em robaria el cor. Petit com una pilota de tennis, blanc i negre com una pel·lícula dels vuitanta. Quan marxava cap a l’escola, m’acomiadava d’ell. Em passava tot el dia pensant en ell. Quan arribava a casa el saludava i l’acariciava. Abans de fer els deures em passava una estona jugant amb ell. Un hàmster que no sabia qui era jo ni per què estava tancat en una gàbia, però jo sí que ho sabia i la seva companyia em feia molt feliç, era el meu millor amic. Aquests quasi dos anys amb ell han estat els millors. Si he dit que em va robar el cor, és perquè encara no me l’ha tornat. Et trobaré a faltar.