Oskar Parandyk_3r A Col·legi María Moliner la Margineda
De sobte, el Pep corria pel bosc fosc, perdut i espantat, però no sabia per què.
Ell va sentir un crit femení i una rialla amb un to baix i allargassat que provenia de la foscor, de darrere d’ell. No s’havia sentit tan atemorit per la foscor mai a la seva vida, però sabia que només havia de seguir corrent. La seva visió es va anar deteriorant cada vegada més fins que va perdre del tot la seva sensació de direcció.
Tot d’una, es va aixecar ràpidament del seu sofà just quan els crèdits van començar a passar per la pantalla de la televisió davant seu.