El mirall que ho diu tot

Nora Schwarz Moya_3r A  Col·legi Sant Ermengol

“You are beautiful”, deia el mirall de la presó cada matí quan el mirava, una dolça lletra em deia aquella frase motivadora per començar el dia. La presó era fosca de nit i fosca de dia, feia olor de tancat, les parets de ciment estaven plenes de taques i el sostre de teranyines. A la cel·la només hi havia un llit, era freda i trista, m’hi passava el dia, menys els dimarts que sortíem al pati. Aquest mirall “imaginari” em recorda molt una frase que em deia la meva àvia. Sempre he tingut aquesta inseguretat del meu cos, la meva cara… però amb aquesta frase em sento millor. Sempre he pensat: “¿I si aquesta frase fos una coincidència?”

Estima’t bonica

Alèxia Foix de la Rosa _3r A Col·legi Sant Ermengol

I en aquell precís moment, per primera vegada en molt de temps, tornava a ser jo. Em tornava a sentir com aquella nena petita, que es mirava al mirall i li encantava allò que veia. Ja no em calia veure’m per sentir que era preciosa. I la veritat, aquella sensació, m’agradava, i molt. Sentia que per fi, em tornava a estimar. Però en tan sols un segon, el que vaig trigar a obrir els ulls de nou, tot va canviar. Estava davant del mirall, i l’únic que veia eren tots aquells missatges dolents, rebuts en el meu últim “post” d’Instagram.