El gran moment

Ivo Goicoechea_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Feia molt que esperàvem aquell dia. Mentre s’acostava el gran moment, el nerviosisme ens envaïa. Ho sabíem, no teníem moltes opcions, però lluitaríem fins al final. Sentíem el cor bategar cada vegada més fort, més ràpid… La respiració se’ns tallava i el pànic s’apoderava de nosaltres. Entre sospirs, ens miràvem expectants. Crits d’emoció i, tot d’una, un silenci absolut va assolar la multitud. Ja no podíem fer-hi res. En acabar, vaig rebre una trucada. A l’altre costat, la curiositat de qui espera una bona notícia s’obria pas. Amb un fil de veu, vaig aconseguir respondre:
–Ho sento, mama. Hem perdut la final.

Foscor

Lara Sofia Cunha_3r D EA Segona Ensenyança Ssanta Coloma
Era de matinada i encara estava fent el maleït treball de la universitat que havia d’entregar a primera hora. Cafè a la mà, la Teresa va seure un altre cop davant de l’ordinador. Encara no havia començat a escriure quan va sentir un cop fort que provenia del passadís de la residència. Li feia por la foscor, però aquell soroll l’havia deixat encuriosida. Va fer un sospir i va sortir al passadís per descobrir què passava. Va trobar una porta oberta i va entrar en aquella habitació a la recerca de respostes. L’endemà, una foto de la Teresa penjava a cada racó de la facultat amb una paraula escrita en majúscules: “DESAPAREGUDA.”